Catàleg:
Xavier Nogués a les col·leccions del museu : Biblioteca Museu Víctor Balaguer : exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, del 17 de novembre de 2011 al 4 de març de 2012 : [catàleg de l'exposició]
Article:
Presentació del fons de Xavier Nogués al Museu Balaguer: procedències i naturalesaLa Biblioteca Museu Balaguer té en el seu fons trenta-vuit obres de Xavier Nogués, entre les quals hi ha principalment gravat i pintura, i en menor mesura objectes de vidre i ceràmica decorats per ell. Aquest recull d’obra no va ingressar al Museu en bloc i de mà del propi Nogués, com sí que ha succeït amb molts altres cassos en la història del Museu, sinó que les entrades es van produir en tres tongades diferents (el 1956, el 1969 i el 1996) i procedents d'altres persones. Darrere de cada episodi, hi ha una petita història que és interessant relatar abans de parlar amb profunditat de les peces.
El gruix més important de l’obra de Nogués i la primera que arribà al Museu Balaguer formava part d’un gran lot: l’anomenat “Llegat 1956”. Sota aquesta etiqueta s’englobava un conjunt excepcional de pintura catalana que provenia del col•leccionisme privat barceloní ( Cecília Vidal detalla en el seu text els dos noms propis que hi ha darrere d’aquesta especial col•lecció) i que havia arribat a Vilanova precisament l'any 1956. Es tracta d’una singular selecció de petits formats on hi figuraven noms cabdals del nostre prolífic tombant de segle: Martí Alsina, Fortuny, Casas, Rusiñol, Anglada, Mir, Nonell, Togores, Domingo, Mompou... Són fàcils de distingir perquè estan tots emmarcats amb el mateix tipus de motllura, un model de la casa “La Pinacoteca”. Dins d’aquest conjunt, l’obra de Nogués està àmpliament representada -de cap altre artista hi ha tanta quantitat d’objectes-. Algunes de les seves pintures sobre taula són diverses vistes de Tarragona, que va fer com a estudis previs per a la decoració del Saló de la Casa Plandiura, del carrer de la Ribera de Barcelona. Ho explica amb deteniment Cecília Vidal en el text del present catàleg. De les vint-i-tres peces de Nogués incloses en el Llegat 56, set són pintures i la resta gravats, aiguaforts i aiguatintes (i punta seca en menor mesura).
Tot aquest “Llegat 56”, tant les obres d'art com algunes excel•lents peces de mobiliari, es va exposar inicialment al castell medieval de la Geltrú, obert com a museu poc temps abans de fer-se efectiva aquesta donació, que requeria molts metres lineals de paret per exhibir-se. Aquell museu, avui desaparegut, es va constituir en aquells moments com una secció de la llavors Fundació Balaguer, que patia saturació d’espais. En els arxius administratius hi ha el document de la cessió amb el llistat de les peces endreçades pel nom del pintor. En el cas de Nogués, cita els olis en el lloc que li correspon per ordre alfabètic i al final la llista específica entre parèntesi “dieciséis aguafertes de Xavier Nogués”. I així es va reproduir en el fullet de mà que es va editar aleshores i que s’entregava als visitants.
Per tant, la primera mostra de gravats de Nogués que es presentava a les sales del castell estava constituït per setze estampes. Aquest repertori es va veure enriquit amb 9 exemplars més l'any 1969, lliurats per la vídua, la segona esposa de Nogués, Sra. Isabel Escalada. A les actes del patronat he trobat dues referències relacionades amb aquesta donació. Una data de l'any 1960 , on s'evidencia que és l’artista vilanoví Enric C. Ricart (1893-1960), aleshores patró, qui explica als membres de la Junta que la vídua té intenció de donar alguns gravats de Nogués a la Fundació. I la segona ocasió que apareix en les actes no és fins al 1969, i pel text s'entén que és mitjançant la figura de Gustau Camps -que en aquella època va fer actuar de mitjancer per tota una colla de donacions - que es farà efectiva l'entrada de l'obra . En cap de les dues cites s'especifica la quantitat de gravats ni es fa cap descripció. En la documentació existent a l'arxiu administratiu no he aconseguit trobar cap conveni, carta o qualsevol tipus d'expedient d'aquesta donació de la vídua que aporti dades més concretes sobre la quantitat i la naturalesa de les estampes cedides. És per això que a l'hora de documentar aquesta entrada ens hem de remetre al llibre de registre i a les fitxes efectuades a la dècada dels vuitanta. En elles he comprovat que la donació de la vídua consta de 9 gravats. En l’abundant correspondència entre Ricart i Josep Francesc Ràfols (1889-1965) també surt esmentat el tema de la donació de la vídua Nogués en diverses ocasions. Ricart, profund coneixedor del món del gravat, valora molt la qualitat dels aiguaforts i aiguatintes de Nogués -amb qui havia coincidit en l’associació “Les Arts i els artistes”- i es palesa un especial interès per poder conversar amb la vídua i aconseguir que la donació es porti a terme . Sembla, pel seu to i entusiasme, que Ricart esperava una donació més important, tot i que sabia que el Senyor Ainaud de Lasarte també ho festejava per Barcelona . La vídua, comprensiblement, va acabar fent la donació més rellevant de gravats del seu marit al Museu d’Art de Barcelona i a Vilanova en va donar només una mostra de nou exemplars (ho explica amb deteniment Cecília Vidal en la nota 3 de l’apartat corresponent).
Tot el fons Nogués, vingut en aquestes dues entrades (1956 i 1969), es va exhibir complert a les sales de la Geltrú fins als anys noranta, quan es va tancar el castell com a museu d’art per convertir-se en arxiu històric. El fons pictòric que havia estat allà es traslladà a l’edifici de la Biblioteca Museu Balaguer- el construït per Jeroni Granell el 1884 - que es va sotmetre a una seriosa reforma museogràfica per encabir tot el nou material. L'any 1996 s’inaugurà la remodelació integral dels seus interiors, encapçalada pel llavors director Josep Maria Trullén, i tot aquest repertori de Nogués s’exposà en una nova ubicació: la primera planta, on encara es poden apreciar els seus olis .
És durant el mateix any 1996, amb la reobertura de sales climatitzades i nous espais del pis superior recuperats per a l'exposició permanent, que la Generalitat de Catalunya va deixar en dipòsit algunes obres de l’anomenada “Col•lecció Riera”, on hi figuraven un gerro i varis vasos de vidre decorats per Nogués amb els seus característics personatges. Salvador Riera i Fàbregas (1927-1994), un nom important en el col•leccionisme català, va iniciar la seva col•lecció quan estava instal•lat al Brasil amb el seu negoci de confecció. Allà va coincidir amb l’artista Francesc Domingo (1893-1974) - en el nostre dipòsit de la Col•lecció Riera hi ha també diversos dibuixos de Domingo- i se li va desvetllar l’afició per adquirir obra. A la Barcelona dels anys setanta obtingué molt de renom a partir de les exposicions de la galeria que fundà: “Dau al Set”. La Generalitat de Catalunya va comprar la seva col•lecció després de la seva mort i l’ha dipositat en diferents museus del territori dispersant el conjunt.
Pocs anys abans que l’entrada del dipòsit Riera es fes efectiu, el Museu Balaguer va dedicar una exposició a Nogués amb el títol: “La col•lecció Xavier Nogués de la Biblioteca-Museu Balaguer. Pintures i Gravats (1916-1940)” que va tenir lloc del 2 de juliol al 10 de setembre de 1993. Amb motiu d’aquesta mostra es va editar un quadríptic on es catalogaven 7 pintures i 25 gravats.
Avui amb aquest catàleg, gràcies a la iniciativa dels Amics del Museu i del finançament de la Fundació Xavier Nogués, es fa un estudi aprofundit de les obres de Nogués que tenim en aquesta Institució. Una publicació que aporta una tessel•la més en el gran mosaic de la investigació, no només d’aquest pintor i d’aquest museu, sinó també de la història de l’art del nostre país.
Mireia Rosich
Directora Museu Víctor Balaguer
A la nova seu de Mapfre a Recoletos vaig topar amb aquesta retrospectiva del gran gurú de la moda. Un muntatge excel·lent distribuït en tres plantes on es repassava des de la part més artesana de l'esbós, seguint tot el procés de creació fins als models finals que han marcat tendència durant dècades. Un personatge desconegut per mi però mudialment famós, amb una capacitat creativa extraordinària i una rigorositat de treball admirable. Em va encantar en un vídeo veure'l dibuixar amb un rotulador negre.
