Anem a veure l'exposició d'una amiga. Fa gouache. Les obres són de format petit i molts colors. Els temes: peixos, papallones, cargols i paisatges ratllant l'abbstracció. Li faig dues reflexions. És normal que amb una tècnica a l'aigua li surtin temes d'aigua. Ve de gust. La taca i el camí que fa l'aiguada té un punt d'atzar. Cada tècnica té la seva singularitat. El dibuix amb traç dóna per altres tipus de llenguatge. L'oli permet rectificacions i gruix a les capes. El gouache és més opac que l'aquarel·la, dóna tons més vius, però alhora, té la gràcia de la fluidesa, el líquid relliscant, o obrint-se. Segons el pinzell també varia. La factura final del pigment, en ocasions, és avellutada. I els seus temes ho poden explotar bé. Dues: m'agraden més les obres on hi ha colors no primaris. Més matisos cromàtics. Tinc amics artistes que no fan servir mai els tons directes del pot o del tub. Amb una petita variació ja dones molta riquesa.
Núria, hem d'experimentar com tibem aquests papers perquè la presentació sigui impecable.
Felicitats per les simfonies de colors sota l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada