- Corrent naturalista amb aplicació d'ornamentació floral en totes les tècniques: marqueteria, incrustacions de metall, de talla..
- Una de les característiques principals de la segona meitat del XIX és la còpia constant d'estils del passat. Els estils LLuís XIV, XV, i XVI es combinaran amb el gòtic, el renaixement i el barroc hispànic.
- La calaixera ensenya l'atreviment de les formes i les estrcutures recargolades.
- Es posaran de moda els mobles amb fusta fosca - xicandra - o tenyides d'un negre intens. S'extçen molt cap als seixanta.
- Caoba i xixandra són les que s'utilitzen més. Tendència a fustes fosques com banús.
- Palo rosa per fusta ornamental. LA noguera per moble massissos (més d'àmbit rural).
- Cap 1850 el cadirat també rep transformació important, sobretot en tapisseria, on ja es generalitza la utilització de l'amotllat. I com a novetat l'aparició del capitoné (varietat d'encoixinat per repuntar butaques i farcir-les des de lexterior. A frança el tapisser sobrepassa l'ebenista.
- Anirà agafant importància la forma ovalada que donarà lloc a la coneguda estructura trivovalada.
- En general els mobles d'aquí són menys luxosos que els francesos, anglesos o alemanys.
- Segons Ràfols, en acabar l'isabelí sembla que els mobles s'endolen, de simple guarniment, el banús serà més utilitzat que la caoba. Però com és una fusta cara, i rara, es tenyeixen altres futes per imitar-lo.
- A l'entorn de 1860-65 neix la moda del mobiliari de la ditada. Combinaven la ditada amb formes de marqueteria anteriors. En genral és un moble que imposa línies rectes, i on es destaca la ditada en tota la superfície, com si fos un emmarcament. En cassos més elegants la ditada pot ser doble.
Article :
Evolució de l'estructura i forma dels mobles a l'època isabelina (1840-1870)
Joan Güell i Noemí Jorba
Estudi del Moble
1 comentari:
M'agrada aquesta entrada, Mireia. No m'ha quedat clar, però, d'on li ve el nom.
Publica un comentari a l'entrada