Sari o Punjabi? L’elegància de les dones índies

           Portar un sari no és fàcil. Set metres de roba enroscats al cos. Un misteri. Em tenien fascinada. Fins i tot quan la brossa s’acumula en altes muntanyes els saris passen i amb els seus colors engalanen l’escena. Com papallones volant per sobre la immundícia. Totes porten sari? Quan el porten? La Pooja m’ho va explicar. Porten sari les hindús casades. I el porten sempre. Hi ha saris per sortir, per cerimònies, per estar per casa i per dormir (també!). Les hindús no-casades porten punjabi (aquesta mena de camisa/vestit). En canvi, les que segueixen la religió Sikh no porten sari mai, vesteixen punjabi i amb pantalons amples. Ah carambes! I les musulmanes també duen punjabi però el pantaló no pot mai tocar a terra. Carai, quantes coses... Als occidentals d’entrada tot ens resulta exòtic i ho posem al mateix sac. Era interessant saber els matisos i les connotacions religioses. En tot cas, s'ha de dir que per vestir robes amb tant caient com els saris les dones Índies tenen “un porte” innat. Quina elegància. Fins i tot quan traginen un feix de llenya al cap, el sari ni s’immuta. Hay que ver. Com a bona turista vaig anar a emprovar-me’n un. Em van treure unes robes amb tot de pedreria. Per posar-te’l et fan pujar a un "pedestal" (com les núvies) i per lligar-t’ho utilitzen un cinturó negre que es tanca amb un clic (com els de les motxilles). És igual que vagis suada, despentinada, desmonyingada,... amb allò a sobre, tot llueix d’una altra manera. Cobra vida. Ara, no vaig poder donar un sol pas sense ensopegar. I últim pensament: la panxa. Elles no ensenyen mai les cames, ni l’escot, però la panxa sencera queda enlaire. Això ja seria un altre post. Les zones de pudor, què ens tapem les dones de cada continent?