Abans de trepitjar la ciutat de Benarés saps que estàs a punt d'arribar a un lloc sagrat, de peregrinació. El Ganges és un dels grans rius del planeta i de la història de la humanitat, mític, com el Nil. Saps que els indis el veneren, que hi cremen els seus morts, que hi haurà banys i pires funeràries. Ho has vist en mil fotografies, ho has llegit en mil llibres. Els hotels es diuen Temple on Ganges o Palace of Ganges. I va ser sortir de l'hotel i adonar-nos que no existirien els ghats (o escalinates) per nosaltres, turistes perduts en època de monsons. Les pluges havien fet pujar cabal del riu més de set metres i l'aigua havia cobert totes les grades. Acqua alta (com a Venècia, però sense botes). Transitar per la vora del riu era impossible. Tocava endinsar-se en el laberíntic i humit tapís dels petits carrers. A voltes l'olor et tombava. Els nens et deien coses. Senties percussió dels temples. I a la que et descuidaves ja t'estava acompanyant un guia espontani. A mitja tarda volíem veure les ofrenes. Els turistes normalment ho fan des de les barques però aquell dia no sortien, la corrent era massa forta. La cerimònia aquell vespre es faria en un terrat - a falta de ghats. Vam acabar en un bar on ho veiem en diagonal. A les set en punt sonava la música i començava el ritual dels nois vestits de blanc sobre les catifes. Flors i focs contra la nit, davant el curs del riu, el gran riu sagrat, cabellera de Shiva, suor de Vishnú, deessa Ganga, font de vida. De tornada a l'hotel observava els anuncis a les parets. Espais de meditació, wifi available, henna painting, ayurvedic massage, yoga for beginners ... I em va fer pensar que aquella primera trobada amb els rituals havia estat com una primera classe de yoga. Fins que no en portes unes quantes no pots fruir ni entendre què suposa. Cal un temps, un procés, una elasticitat. Varanasi, haurem de tornar-hi un hivern.
Per cert, les fotos no són meves, són totes del meu fotògraf preferit ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada