8.20.2014

Índia, el país que dansa

   Per molt que t'hagin explicat històries sobre l'Índia,... s'ha de viure. No es pot evitar l'impacte. Tot és intens: calor, color, olor, mirada. Per força, se t'esmolen els sentits. Nosaltres hem tingut la fortuna d'anar-hi de la mà de la Pooja, una noia nascuda a Udaipur, la ciutat del llac, enmig del Rajasthan. Els occidentals quan sortim dels nostres marges de comoditat quedem orfes de seguida. I ella ha dansat, amb nosaltres i per a nosaltres, en tot el trajecte. Perquè la vida allà és una dansa constant, i no pots perdre el ritme.

Dansa la moto esquivant la vaca
dansen els cables de la llum penjats d'un fil en qualsevol cantonada
dansen els saris de colors vistosos enmig del bullici 
dansen els ventiladors als sostres de les habitacions
dansen les pashmines penjades a la parada
dansen les flors sobre l'aigua
dansa el comí en l'arròs blanc
dansen els micos en els terrats de Pushkar
dansen els turbants en el temple Sikh
dansen els camells enmig de la carretera
dansen les gitanes darrere la processó
dansen amb foc als rituals de Varanasi
dansa el Ganges pujant el cabdal a l'època de pluges
dansen els nens al toll d'aigua que ha deixat el monsó a la tarda
dansen els escarabats en els racons del lavabo
dansa el Chai en la tetera del cambrer
dansen els rickshaws fora l'estació
dansen els miralls als palaus dels Maharajas
dansen les pakores a la fregidora
dansa la lluna plena sobre els terrats sense encalcinar
dansen els claxons enmig de la nit
i per això els Deús també dansen,
Shiva Nataraja, el lord de la dansa,
domina els cicles amb el seu moviment dins l'orla de foc,
crea l'univers o el destrueix
i amb el seu tambor
marca el ritme del món.

I al dia següent, amanece, que no es poco.

Incredible India, worth a visit.

1 comentari:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Certament: l'Índia és una experiència, i de les més colpidores fins al punt que arribes a veure bellesa en un toll de fang.
com m'agradaria poder repetir el viatge!