El regal d'una reina / El regalo de una reina (La reina de Saba)

Ve el temps dels amics invisibles, els visibles, el tió i aquesta roda del consum compulsiu que ens esgota a tots però de la qual sembla que no podem escapar. Fer un regal és una cosa bonica. El problema ve quan no es tracta d'un gest autèntic sinó d'una convenció o, encara pitjor, una obligació (ineludible?). Potser un dels regals (metafòrics) més importants de les festes de Nadal és la mirada de la canalla la nit de Reis, que ens transporta a l'edat de la innocència. En la simbòlica bíblica els tres reis representaven els tres continents, o les tres grans races de la humanitat, o les tres edats de l'home. S'ha dit que eren mags, savis, astròlegs i anaven a adorar aquell infant guiats per una estrella brillant. Sempre s'ha de seguir la llum. Els regals eren lliurats en forma d'ofrena i tenien un significat. Or: tribut per a un rei; encens: aroma que s'eleva, per al culte al Déu; i mirra: un bàlsam molt preuat amb què s'ungia el cos (de l'home). L'antecedent en l'Antic Testament d'aquest episodi el protagonitza una dona, la reina de Saba, que es desplaça fins a Jerusalem per visitar el rei Salomó i l'omple de regals. Si els tres mags venien d'Orient, ella procedeix de terres exòtiques i llunyanes. Alguns han afirmat que del Iemen; altres, d'Etiòpia, per això es parla d'una dona de pell fosca. Amb els seus camells ha transportat perfums, pedres precioses i or. Però ella anhela, sobretot, posar a prova el coneixement del rei. La saviesa de Salomó era coneguda arreu. Si el seu pare David havia estat un guerrer, ell era un home de pau i prudència. Va ser l'encarregat de fer construir el temple on s'havia de custodiar l'arca de l'aliança, que contenia les famoses Taules de la Llei. Per tant era un temple mític, casa de Jahvé. Ha estat el gran referent per als jueus i també un model per als francmaçons –en qualsevol lògia veureu les mateixes dues columnes que flanquegen l'entrada.

Al costat del temple, Salomó va edificar el seu palau reial, de manera que unia el santuari i la monarquia. El llibre dels Reis enumera les dependències de l'edifici, entre elles el Pòrtic del Tron, que és l'escenari que recrea amb una rotunda arquitectura el pintor Edward Poynter. A final del segle XIX, proliferen les excavacions arqueològiques al Pròxim Orient. Els pintors anglesos podien observar objectes de ben a prop –especialment al British Museum– i traslladar en els seus quadres tota mena de detalls generant una pomposa ambientació que encaixava amb la moda orientalitzant de l'època, tant del gust de la clientela.

La reina de Saba apareix fent una reverència solemne. Després de meravellar-se amb el luxe de la cort, voldrà seure amb Salomó per plantejar-li preguntes i el posa a prova a base d'enigmes –com l'esfinx–. Es confronten els sabers, una tensió entre la força femenina i masculina que es resol amb èxit perquè la saviesa de Salomó, com diu la Bíblia, va superar orientals i egipcis.

En aquesta època nostra de molt regal banal, molta dada dispersa i moltes imatges vàcues, cal pensar què ens fa més savis, perquè erudició no és saviesa, ni informació és coneixement. En tot cas si heu de comprar, aneu als petits, aquells que ho dissenyen, ho pensen, ho manipulen i en tenen cura. El dia que desapareguin, el món serà més uniforme i les ciutats, més inhabitables.

Publicat el 18 de desembre de 2016

Secció "Des del Laberint"

Suplement Cultura

Diari El Punt Avui

El regalo de una reina 

Se acerca el tiempo de los amigos invisibles, los visibles, y esa rueda del consumo compulsivo que nos agota a todos pero de la cual parece que no podemos escapar. Regalar es algo bonito. El problema surge cuando no se trata de un gesto auténtico sino de una convención o, todavía peor, una obligación (¿ineludible?). Quizá uno de los regalos (metafóricos) más importantes de las Navidades es la mirada de los niños la noche de Reyes, que nos transporta a todos a la edad de la inocencia. En la simbólica bíblica los tres reyes representaban los tres continentes, o las tres grandes razas de la humanidad, o las tres edades del hombre. Se ha dicho que eran magos, sabios, astrólogos e iban a adorar aquel niño guiados por una estrella brillante. Siempre se tiene que seguir la luz. Los regalos eran entregados en forma de ofrenda y tenían un significado. Oro: tributo para un rey; incienso: aroma que se eleva, para el culto a Dios; y mirra: un bálsamo muy preciado con que se ungia el cuerpo (del hombre). 

El antecedente en el Antiguo Testamento de este episodio lo protagoniza una mujer, la reina de Saba, que se desplaza hasta Jerusalén para visitar al rey Salomón y lo agasaja con regalos. Si los tres magos venían de Oriente, ella procede de tierras exóticas y lejanas. Algunos han afirmado que del Yemen; otros, de Etiopía, por eso se habla de una mujer de piel oscura. Con sus camellos ha transportado perfumes, piedras preciosas y oro. Pero ella anhela, sobre todo, poner a prueba el conocimiento del rey. La sabiduría de Salomón era muy conocida. Si su padre David había sido un guerrero, él era un hombre de paz y prudencia. Fue el encargado de hacer construir el templo donde se tenía que custodiar el arca de la alianza que contendía las famosas Tablas de la Ley. Un templo mítico, casa de Yahvé. Ha sido lo gran referente para los judíos y también un modelo para los francmasones –en cualquier logia veréis las mismas dos columnas que flanquean la entrada.

Junto al templo, Salomón edificó su palacio real, de forma que unía el santuario y la monarquía. El libro de los Reyes enumera las dependencias del edificio, entre ellas el Pórtico del Trono, que es el escenario que recrea con una rotunda arquitectura el pintor Edward Poynter. A finales del siglo XIX proliferan las excavaciones arqueológicas en el Próximo Oriente. Los pintores ingleses podían observar objetos de cerca –especialmente en el British Museum– y trasladar en sus cuadros todo tipo de detalles generando una pomposa ambientación que encajaba con la moda orientalizante de la época, tan del gusto de la clientela.

La reina de Saba aparece haciendo una reverencia solemne. Después de maravillarse con el lujo de la corte, querrá sentarse con Salomón para plantearle preguntas y ponerlo a prueba en base de enigmas –como la esfinge–. Se confrontan los saberes, una tensión entre la fuerza femenina y masculina que se resuelve con éxito porque la sabiduría de Salomón, como dice la Biblia, superó orientales y egipcios.

En esta época nuestra de mucho regalo banal, mucho dato disperso y muchas imágenes vacuas, hay que pensar qué nos hace más sabios, porque erudición no es sabiduría ni información es conocimiento. En cualquier caso, si tenéis que comprar, mejor ir a los pequeños, aquellos que lo diseñan, lo piensan, lo manipulan y lo cuidan. El día que desaparezcan, el mundo será más uniforme y las ciudades, más inhabitables.