4.01.2015

Altres "Crucifixions"

Com deia la saeta del Serrat “Quién me presta una escalera para subir al madero”, això vaig pensar ahir quan al penjar aquesta foto de la Crucifixió (del Van der Weyden) un amic em va comentar: “molt adequat pels dies que s’acosten”. Doncs sí, però com ho vivim tot això? Com a mínim en el món de l’art, davant d’un quadre com aquest, tinc la sensació que ens arriba una imatge plana, veiem un Crist més entre els mil que hem vist. No li donem importància. I llavors em semblen essencials les comparatives, i -encara que alguns col•legues de l’art m’ho retrauran- el poder simbòlic. El “madero” o arbre del sacrifici és un símbol utilitzat en cultures molt més antigues que la cristiana. Comparteixo algunes imatges que amb un sol cop d’ull ens ressonaran:
- Osiris, consort d’Isis, gran Déu del panteó egipci, estarà un temps en l’interior del tronc d’un Tamariu que es fa tan gran que serà utilitzat com a columna central del Palau de Biblos
- Attis, consort de Cibeles, divinitat d’origen frigi, mor autosacrificat sota un pi
- Gautama Buda, fill de Maya, figura central del Budisme, assoleix el seu despertar meditant sota l’arbre “Bo”
- Odin, Déu principal de la mitologia nòrdica, comprèn la saviesa de les runes autoimmolant-se en l’arbre sagrat dels escandinaus, Yggdrasil, i també serà ferit per una llança
- Adonis, en la mitologia grega, neix de Myrrha o Smirna, la seva mare convertida en arbre
- Tammuz, el Déu de Babilònia, va ser associat després de la seva mort amb diferents arbres, entre ells el tamariu i el cedre.

Una galeria així vista d'una volada crec que ens aporta amplitud de mires. I per a mi, és un dels poders de l’art, penetrar en altres capes. Totes les cultures han celebrat el poder regeneratiu de la vida davant l’embat de la primavera, totes tenien cerimònies i misteris al voltant de l'equinocci, i l’arbre, aquests i molts altres, és un “Axis mundi” on s’esdevé aquesta regeneració.

Amplitud de mires, cosa que no abunda en un país on els governants s’atreveixen a eradicar la filosofia de l’ensenyament (entre d’altres barbaritats).

Sobre aquests temes recomano dos autors especialment: Campbell i Watts.
 
Crucifixió Rogier Van der Weyden
Osiris sota el Tamariu
Attis al costa del pi
Gautama Buda meditant a l'arbre
Odin a l'abre Yggdrasil
Smirra arbre parint Adonis
El Déu Tammuz de Babilònia