Dona d’avui: una jove filipina. Agafada d’esquena. Abans de l’aparició de la fotografia aquest angle hauria estat impensable. Sembla que hem irromput sense avisar, d’imprevist. Coberta només amb una tela, no ensenya res però insinua molt, que és la gràcia. Ara és tot tan explícit que, com diria les meva tia, trobo que no tenen gens de “garbo”. El misteri ens captiva més. Com a espectadors penetrem en un moment de màxima intimitat, de cambra, de toilette. Actualment amb això del facebook tots som uns petits vouyeurs però aquest quadre és de 1887. Mentalitat del XIX. És com si ens haguessin concedit el privilegi de mirar pel forat del pany. Una jove de la classe alta filipina. Cabellera negra, abundant, luxuriosa, deixada anar - un fet que només es produïa en les estances personals. I és una mestissa, un tret que resultava molt exòtic als ulls dels europeus. La diferència ens atrau, ara i sempre.
I aprofito per envviar un pensament a les Filipines, en moments tan difícils.
Jove Filipina. Félix R. Hidalgo Padilla. 1887. Expo Dones. Cicle Mirades a la Col•lecció. Museu Balaguer. VNG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada