La casta Susanna

La casta Susanna. Flaugier. Museu Balaguer

La bella Susanna s’estava banyant mentre dos homes l’espiaven. Un clàssic del vouyerisme: mirar l’escena prohibida amagat darrere d’un arbre. La nuesa desperta passions i els homes l’ataquen. Violència de gènere, de tota la vida. Presa fàcil. Sola. Indefensa. Ella es resisteix i no aconsegueixen posseir-la. Com a venjança la denuncien, per adúltera pecadora, acusant-la de tenir relacions amb un jove. Els homes són jutges d’Israel. Grans patriarques. La seva paraula no es discuteix. I Susanna és condemnada a morir lapidada. Daniel té l’habilitat de fer explicar a cada jutge per separat la història. I s’equivoquen en una cosa: el nom de l’arbre. Un diu que va tenir relacions sota una alzina i l’altre sota un llentiscle. Es destapa la mentida, i Susanna es salva. És un passatge bíblic. S’explica en el Llibre de Daniel. La peça és neoclàssica. Sabem que el seu vestit blanc va ser pintat posteriorment perquè en un origen es veia nua. Ho explica molt bé l’amic Joan Palomas en la seva biografia de Balaguer. Aquest quadre era propietat del pare. I ara està a l’exposició DONES.