Els nostres artistes romàntics són uns grans desconeguts. I de la poca obra que en coneixem es reiteren les representacions històriques de passatges medievals catalans amb protagonistes de l'estil prínceps de Viana i Guifrés Pilosos de turno. Llegint l'article sobre els gravats bastas en aquesta pintura he recordat que en l'exposició sobre romanticisme que vàrem organitzar al 2001-fa ja més de deu anys!- hi havia dos quadres fantàstics del Claudi Lorenzale que em van impressionar i que fugien del clixé romàntic, avançant-se a un cert simbolisme. Un era "Hivern", una al·legoria que forma part del cicle de les estacions, i l'altra "Marroquí", que venia d'una col·lecció particular i era un quadre immens amb una figura rotunda, majestuosa, pintada deu any abans que Fortuny marxés cap al Nord d'Àfrica. Claudi Lorenzale, fill d'un barreter italià, va ser deixeble d'Overbeck a Roma (d'aquí l'etiqueta de natzaré) i professor del futur gran Fortuny. Obres com aquestes són dues perles en un XIX encara molt primerenc (entre 1840-50). Sortint dels temes d'història i dels retrats burgesos, dels encàrrecs, les obligacions, els tòpics, ... es troben aquestes petites escapades de la imaginació.
Els nostres artistes romàntics són uns grans desconeguts. I de la poca obra que en coneixem es reiteren les representacions històriques de passatges medievals catalans amb protagonistes de l'estil prínceps de Viana i Guifrés Pilosos de turno. Llegint l'article sobre els gravats bastas en aquesta pintura he recordat que en l'exposició sobre romanticisme que vàrem organitzar al 2001-fa ja més de deu anys!- hi havia dos quadres fantàstics del Claudi Lorenzale que em van impressionar i que fugien del clixé romàntic, avançant-se a un cert simbolisme. Un era "Hivern", una al·legoria que forma part del cicle de les estacions, i l'altra "Marroquí", que venia d'una col·lecció particular i era un quadre immens amb una figura rotunda, majestuosa, pintada deu any abans que Fortuny marxés cap al Nord d'Àfrica. Claudi Lorenzale, fill d'un barreter italià, va ser deixeble d'Overbeck a Roma (d'aquí l'etiqueta de natzaré) i professor del futur gran Fortuny. Obres com aquestes són dues perles en un XIX encara molt primerenc (entre 1840-50). Sortint dels temes d'història i dels retrats burgesos, dels encàrrecs, les obligacions, els tòpics, ... es troben aquestes petites escapades de la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada