El Fontbona em fa arribar un altre article relacionat amb el Museu (no para!) i vull anotar una reflexió - abreviada- on explica a la perfecció la tasca dels gravadors en les edicions d'aquest període (en relació precisament a la Història de Catalunya del Balaguer, 1860-63):"Els gravadors d'aquella època eren encara en la tradició acadèmica de segles anteriors: havien arribat a un grau de perfeccionament tècnic altíssim però no el posaven al servei de la seva possible capacitat d'invenció sinó d'un objectiu purament d'ofici, pràctic. No pretenien doncs ser creadors d'imatges i composicions sinó traduir el millor possible les que els hi encomanaven els editors i que havien traçat prèviament altres artistes. I ho feien correntment a partir d'un intermediari: el dibuixant, que era qui convertia la pintura original en una model del mateix format que havia de tenir el gravat"
"Les diferents tècniques de gravat encara estratificaven els productes editorials per categories: els llibres de cost més assequible quan s'il·lustraven eren utilitzant la xilografia, i els que pretenien un nivell més selecte empraven la calcografia, tècnica més refinada i més complexa d'elaboració i estampació. En el cas de l'obra de Vïctor Balaguer totes les il·lustracions foren realitzades a l'acer, tècnica que pròpiament era el coure acerat, típica dels bitllets de banc, i que ben entrat el segle XIX anirà desplaçant el suport típic de coure sol en les estampes calcogràfiques vinculades al món editorial"
III. Els gravats de la "Història de Catalunya y la Corona de Aragón" de Víctor Balaguer.
Bibliofilia y Nacionalismo. Nueve ensayos sobre coleccionismo y las artes contemporáneas del libro. Salamanca, 2011.
Els grans calcògrafs catalans del moment: Antoni Roca Sallent, el seu successor Joquim Furnó Abat, Àngel Fatjó Bartra, Josep Nicolau Bartomeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada