1.02.2012

"Fa mil anys que sóc aquí" o les passions del Sud

La lectura del llibre sobre Sardenya m'ha recordat molt una novel·la que va guanyar el premi llibreter al 2007:"Fa mil anys que sóc aquí"

En aquest cas era el Sud de la pota de la península italiana i recordo també un món molt de dones, on les generacions anaven traspassant costums i maneres de parlar, de cuinar, de fer i d'amagar. Itàlia és un país on la diferència entre Nord i Sud és abismal, molt més pronunciada que la nostra, o la dels francesos (i l'autora, paradoxalment, és diu Venezia de cognom).

L'escriptora sabia teixir un tapís de relacions i de mapes amb geografia i història, i en certa manera, crec que amb el relat del món que va conéixer i que s'extingueix va saber retre una homentage a la terra on pertanyia.

El capitol vint-i-tresè Mariolina Venezia comença:
"No és fàcil explicar aquesta història a qui no coneix la vall de Basento, el cel blau com el llapis de colors de les criatures, els pendents que el blat fa verds a la primavera i grocs a l'estiu, els focs dels rostolls, els pobles moribunds als turons, els vols del milà. No sabria dir què té a veure amb mi. S'assembla a l'expressió que em trobo a la cara algun matí, quan em miro al mirall d'escallimpada"