Els Clark i l'obstinació per Renoir

Vaig veure l'altre dia aquesta aclamada exposició que hi ha al CaixaForum ara sobre els impressionistes de la col·lecció Clark. Hi havia molta gent, massa pel meu gust i la meva manera d'entendre el procés personal de confrontar-te amb un quadre. A veure si m'hi puc escapar en un moment de més calma. El matrimoni conformat per Robert Sterling, ric hereu nordamericà, i Francine Clark, actriu de la Comedie Française, adquiriren durant les primeres dècades del segle XX una significativa col·lecció de pintura europea de primer nivell amb una important representació d'artistes impressionistes i postimpressionites. Al 1955 van erigir el seu propi Museu Fundació Clark a Williamstown (Massachusetts), tot un centre de referència.

Ara tenim la oportunitat de veure-ho penjat a les parets del Caixaforum amb un ordre un mica dispers. Crec que cada visitant traçava el seu propi circuit quan veia l'oportunitat (escassa) de contemplar un dels olis sense molts caps al davant. Renoir és una figura omnipresent. Als preus de mercat actual costa de creure que un sol col·leccionista n'hagués pogut atresorat tants. A mi personalment, no em van semblar els millors. Alguns de l'escola de Barbizon i d'altres de Pisarro vaig trobar-los més destacables. Com a precedents de l'impressionisme hi havia algun orientalitzant d'alta qualitat (homòlegs de Tapiró).