L'he acabat intrigada pel final però cansada d'aquests personatges tan torturats, per l'entorn, les decisions i les fugides endavant. Pobres pares, pobres fills i pobre tothom qui travessa el pont de Brooklyn. Haig de canviar d'aires. L'Auster té aquesta ploma ràpida i va imbrincant els fils dels persontages, va tirant enrere, va explicant el passat, cada capítol una mirada diferent, des de cada personalitat, des d'una perspectiva nova. Però tant de patir.... Suposo que en v.o mhagués agradat més que la traducció catalana. En tinc un d'Auster en anglès a la prestatgeria però necessito un descans del seu cavar sobre l'existència. He comès l'error de llegir-me'l amb una pausa llarga enmig. El vaig començar a la sorra de la platja i el vaig torbar fa poc al cabàs a mig camí (en el moment del canvi d'armaris!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada