Me l'he llegit en dos dies. Res com estar clausurada per una mitja grip per poder llegir durant hores seguides, amb tirades llargues, com s'ha de fer, entrant de ple en la psique i en el tema. Després de la traca final, que té tot de petardos sorollosos, hi hagués posat un segon epíleg de clausuta reflexionant sobre el què significa el pas que fa, sobre els matisos del coratge de la protagonista, que és, per a mi, una autèntica heroïna per tirar endavant amb la veritat i ser conseqüent. Suposo que quan ja tens la informació no pots fer veure que no ho saps, que no ho veus, que no significa res,... O si? Quantes vides instal·lades en impostures.... Una novel·la interessant que aconsegueix parlar, com ens explicava l'autora en la presentació, de com ser lliure.
Transcric una part d'un diàleg:
- La voluntat sense esperit és cega. Per a mi, el més important, lúnic camí per no fer-se mal ni fer-ne els altres, és tenir les idees clares i l'esperit lliure.
- L'esperit lliure: Santes paraules !. I qui és prou valent, per ser-ne, de lliure?.
- És l'únic camí, cregui'm. LLàstima que jo..., quan ho he descobert...., no tenia ales, ja.
Però vostè potser encara hi és a temps.
- No, mossèn, no. El meu esperit no és capaç d'aixecar-se ni un pam de terra. El sento ancorat per cent mil lligams, covard, acomodatici.
La por al llastre i no sé si no l'acabarà asfixiant.
- És per no asfixiar-se, que sospira a cada moment?
Aixx tantes temporades de no respirar bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada