En un quadern d'art de l'Avui trobo un article que reflexiona sobre el futur dels museus. Comença explicant que als 80 el Louvre es va haver d'actualitzar amb la gran piràmide, als noranta als museus es van fer grans sales per a exposicions temporals multitudinàries, deprés va venir l'operació Guggenheim i ara es veu que la cosa està en convertir els museus o espais patrimonials en hotels de luxe. No només ho estan fent en el propi recinte de Versalles, si no que a més l'església també s'ha pujat al carro ( marqueting Sagrada família), sinó que es poden visitar les cases dels ex-papes. Total, que vaticina que tots els museus haurem de fer habitacions, i considero que el Xavier Barral no va desencaminat. El diner públic no pot, ni podrà amb tot. S'han de cercar noves fórmules, i no només de finançament, sinó anant a l'arrel del concepte. Catalunya té més de 300 museus i a l'Estat Espanyol hi ha més de 30 museus d'art contemporani. És insostenible i innecessari.
Avui dia els museus se les han de pensar totes per sobreviure, i a vegades les formes més inesperades d'explotació turística s'estenen per l'èxit econòmic que generen. Fa una mica més d'un quart de segle que els més grans i més cèlebres museus europeus es van plantejar grans canvis. Aleshores va néixer el Gran Louvre, amb la modernització d'un museu envellit pel que feia a les infraestructures d'acollida al públic. Eren els anys vuitanta, entre 1983 i 1989. Eren també els anys de l'èxit de les grans exposicions. En aquest aspecte el Louvre va arribar tard i encara ara es troba amb una falta d'espai angoixant per organitzar grans exposicions. No n'hi havia prou amb centralitzar l'entrada ni amb el símbol que representava la ara ja ben cèlebre piràmide de vidre. Els nous museus de la dècada dels noranta han previst grans espais per a exposicions multitudinàries.
Poc després, el 1991, començava una operació museística ben diferent, quan les autoritats basques van tenir la idea d'adreçar-se a la Fundació Solomon R. Guggenheim per fer un museu destinat no només a presentar art, sinó també i sobretot a canviar la imatge pública, internacional, de Bilbao i del País Basc. L'arquitecte Frank. O. Gehry va posar la primera pedra per l'octubre del 1993 i el 19 d'octubre del 1997 el museu obria. En menys d'un any el van visitar més d'1.300.000 persones i Bilbao es va convertir ràpidament en una de les destinacions turístiques europees habituals.
Durant el primer decenni del segle XXI els responsables dels museus i dels monuments històrics han buscat noves maneres per generar més recursos econòmics a fi de respondre a les noves realitats globals i a les retallades pressupostàries. El cas de la Sagrada Família de Barcelona és observat amb lupa pel seu èxit de públic, encara més sobredimensionat després de la vitrina mundial que ha representat la visita papal de l'any passat. Tothom ha entès que la Sagrada Família era una nova gallina dels ous d'or.
Ara a Europa s'ha posat de moda viure la història des de dintre, i el nombre de castells i de palaus transformats en hotels no ha cessat d'augmentar. Però algú podia preveure que en el cor dels monuments històrics francesos un dia el castell de Versalles es transformaria en hotel? Doncs això és el que està a punt de succeir.
A fi de generar nous recursos destinats a la conservació i a la protecció dels edificis i dels jardins, una part de la residència s'està transformant en un hotel de luxe de cinc estrelles, amb 23 habitacions amb vista al parc i a l'Orangerie. Es tracta de l'anomenat Hôtel du Grand Contrôle, la tradicional residència del tresorer del palau, un edifici construït durant els anys vuitanta del segle XVII per l'arquitecte Jules Hardouin Mansard i que després del seu abandó durant la Revolució Francesa s'havia anat degradant constantment. Una societat belga hi inverteix cinc milions i mig d'euros, amb una concessió de trenta anys. Ja es parla, per exemple, de projectes semblants per a alguns castells del Loira, el castell de Fontainebleau o a Carcassona.
A Itàlia, l'Església no vol quedar enrere i fa realitat iniciatives turístiques que permetin de fer diners allà on fins avui només hi havia fervor de pelegrinatge. La idea sembla haver vingut de Polònia, de Wadowice, on la casa natal del papa Wojtyla rep cada any un milió de visitants, que han generat en aquella zona una nova economia amb hotels, restaurants, botigues, etc. És com si l'Església hagués entès que, com a la Sagrada Família de Barcelona, la fe catòlica envers els papes podia produir un nou filó econòmic que s'havia d'explotar.
Així, al poblet de Canale d'Agordo (Vèneto), la casa natal del papa Albino Luciani, Joan Pau I, s'està reestructurant i s'hi està construint un museu de tres milions d'euros. Les cases natals dels papes o els llocs on han viscut han donat naixement a una nova forma de turisme religiós, la del papa Roncalli, Joan XXIII, a Sotto il Monte (Bèrgam), o els apartaments de Pau VI a Concesio (Brescia) o de Pius XII a Roma no paren de rebre visitants. A Alemanya, a Marktl am Inn (Baviera), la casa natal del papa Ratzinger ja fa temps que ha estat comprada per dos bancs i un patrocinador privat i s'ha convertit en museu.
Estic parlant de noves formes d'explotació turística que haurien de portar en un futur no gaire llunyà a habilitar espais dintre dels mateixos grans museus, els més tradicionals, per fer-hi hotels de luxe. Ja veig la publicitat: “Viure al museu!”. Qui no em cregui, que tingui paciència.
Darrera actualització ( Dimarts, 8 de març del 2011 02:00 )
Ajunto l'article
QUADERN D'ART
ELS CENTRES MUSEÍSTICS I MONUMENTS PROJECTEN NOVES FORMES D'EXPLOTACIÓ TURÍSTICA
Turisme en el museu
08/03/11 02:00 - XAVIER BARRAL
ELS CENTRES MUSEÍSTICS I MONUMENTS PROJECTEN NOVES FORMES D'EXPLOTACIÓ TURÍSTICA
Turisme en el museu
08/03/11 02:00 - XAVIER BARRAL
Poc després, el 1991, començava una operació museística ben diferent, quan les autoritats basques van tenir la idea d'adreçar-se a la Fundació Solomon R. Guggenheim per fer un museu destinat no només a presentar art, sinó també i sobretot a canviar la imatge pública, internacional, de Bilbao i del País Basc. L'arquitecte Frank. O. Gehry va posar la primera pedra per l'octubre del 1993 i el 19 d'octubre del 1997 el museu obria. En menys d'un any el van visitar més d'1.300.000 persones i Bilbao es va convertir ràpidament en una de les destinacions turístiques europees habituals.
Durant el primer decenni del segle XXI els responsables dels museus i dels monuments històrics han buscat noves maneres per generar més recursos econòmics a fi de respondre a les noves realitats globals i a les retallades pressupostàries. El cas de la Sagrada Família de Barcelona és observat amb lupa pel seu èxit de públic, encara més sobredimensionat després de la vitrina mundial que ha representat la visita papal de l'any passat. Tothom ha entès que la Sagrada Família era una nova gallina dels ous d'or.
Ara a Europa s'ha posat de moda viure la història des de dintre, i el nombre de castells i de palaus transformats en hotels no ha cessat d'augmentar. Però algú podia preveure que en el cor dels monuments històrics francesos un dia el castell de Versalles es transformaria en hotel? Doncs això és el que està a punt de succeir.
A fi de generar nous recursos destinats a la conservació i a la protecció dels edificis i dels jardins, una part de la residència s'està transformant en un hotel de luxe de cinc estrelles, amb 23 habitacions amb vista al parc i a l'Orangerie. Es tracta de l'anomenat Hôtel du Grand Contrôle, la tradicional residència del tresorer del palau, un edifici construït durant els anys vuitanta del segle XVII per l'arquitecte Jules Hardouin Mansard i que després del seu abandó durant la Revolució Francesa s'havia anat degradant constantment. Una societat belga hi inverteix cinc milions i mig d'euros, amb una concessió de trenta anys. Ja es parla, per exemple, de projectes semblants per a alguns castells del Loira, el castell de Fontainebleau o a Carcassona.
A Itàlia, l'Església no vol quedar enrere i fa realitat iniciatives turístiques que permetin de fer diners allà on fins avui només hi havia fervor de pelegrinatge. La idea sembla haver vingut de Polònia, de Wadowice, on la casa natal del papa Wojtyla rep cada any un milió de visitants, que han generat en aquella zona una nova economia amb hotels, restaurants, botigues, etc. És com si l'Església hagués entès que, com a la Sagrada Família de Barcelona, la fe catòlica envers els papes podia produir un nou filó econòmic que s'havia d'explotar.
Així, al poblet de Canale d'Agordo (Vèneto), la casa natal del papa Albino Luciani, Joan Pau I, s'està reestructurant i s'hi està construint un museu de tres milions d'euros. Les cases natals dels papes o els llocs on han viscut han donat naixement a una nova forma de turisme religiós, la del papa Roncalli, Joan XXIII, a Sotto il Monte (Bèrgam), o els apartaments de Pau VI a Concesio (Brescia) o de Pius XII a Roma no paren de rebre visitants. A Alemanya, a Marktl am Inn (Baviera), la casa natal del papa Ratzinger ja fa temps que ha estat comprada per dos bancs i un patrocinador privat i s'ha convertit en museu.
Estic parlant de noves formes d'explotació turística que haurien de portar en un futur no gaire llunyà a habilitar espais dintre dels mateixos grans museus, els més tradicionals, per fer-hi hotels de luxe. Ja veig la publicitat: “Viure al museu!”. Qui no em cregui, que tingui paciència.
Darrera actualització ( Dimarts, 8 de març del 2011 02:00 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada