El Guggenheim inaugura una exposició explorant el classicisme estilístic d'alguns reconeguts artistes europeus després de la primera guerra mundial. Un bon motiu per escapar-se a Bilbo uns dies. Les primeres avantguardes estan molt estudiades i teoritzades, fauvisme, cubisme, futurisme, suprematisme,.... però parlar de classicismes no és tan habitual. Semla passat de moda?. A Catalunya el retorn al classicisme de perfil mediterrani propugnat pels noucentistes va portar molta cua. Després del la guerra civil encara es repetien esquemes.Davant de la catàstrofe del conflictes els artitstes retornen a cànons coneguts?
Enganxo article de EL PERIODICO.
El Guggenheim de Bilbao acull una exposició sobre l'art europeu posterior a la primera guerra mundial
Els artistes van retornar a l'ordre i a la puresa estètica i van abandonar moviments expressius com el cubisme, l'expressionisme o el futurisme
Dilluns, 21 de febrer del 2011 - 16:52h.Vots:+0-0Comentaris(1El Museu Guggenheim de Bilbao acollirà aquest dimarts una exposició que examina el retorn a l'ordre i a la puresa estètica de l'art europeu posterior a la primera guerra mundial, que acompanyaria el sorgiment dels moviments totalitaris a Alemanya i Itàlia a finals dels anys 20 i principis dels 30.
La mostra, titulada Caos i classicisme: Art a França, Itàlia, Alemanya i Espanya, 1918-1936, està composta per més de 150 peces. S'hi inclouen pintures i escultures d'alguns dels grans mestres europeus de la primera meitat del segle XX com Picasso, Braque, Léger, Oto Dixx, Giorgio de Chirico, Carlo Carrá o Ludwing Mies van der Rohe.
El comissari de l'exposició, Kenneth Silver, ha explicat que, per entendre el desenvolupament d'aquest tipus d'art "s'ha de tenir en compte que després del fort trauma generat per la primera gran contesa europea als països implicats, els artistes van abandonar els moviment expressius dominants fins aleshores", com el cubisme, l'expressionisme o el futurisme. Aquests artistes van tornar cap a l'art clàssic "entès com a tal el realitzat a la Itàlia del Renaixement o l'Espanya barroca i l'art francès del XVII".
Silver ha precisat que "no es tractava de rebutjar totalment el que s'havia fet fins aleshores, sinó més aviat, d'intentar integrar alguns elements" dels corrents artístics anteriors a la primera guerra mundial en el nou concepte estètic que es buscava, basat en l'ordre de les composicions, la puresa de línies i la netedat dels traços.
El comissari ha assenyalat que la figura del pintor espanyol Pablo Picasso és clau en l'extensió d'aquest moviment en l'art europeu d'entreguerres, ja que "és molt possible que sense ell no s'hagués produït aquest renaixement del classicisme"
"Picasso va liderar aquest retorn a l'ordre i al classicisme perquè va ser el primer a captar l'alineament dels polítics francesos i italians de la primera postguerra mundial amb aquest corrent, i la seva aposta per aquesta nova forma d'expressió desconcerta els seus contemporanis, alguns dels quals no saben què fer, si seguir els seus passos o ignorar-lo", ha explicat Silver.
Entre les peces destacades que es poden veure en la mostra de Bilbao hi figura el quadro que tenia el dictador alemany, Adolf Hitler, a sobre de la xemeneia de la seva vivenda personal titulat Els quatre elements: Aire, terra, aigua i foc, pintat per Adolf Ziegler el 1937.
L'exposició també mostra el ressorgiment del culte al cos humà que va comportar aquest retorn artístic al classicisme, aquesta vegada més pròxim a l'art generat per la Grècia i Roma clàssiques, i que va ser aprofitat tant pels règims totalitaris de dretes com pels d'esquerres, com a símbols de la fortalesa i la perdurabilitat de les seves respectives ideologies.
La mostra, titulada Caos i classicisme: Art a França, Itàlia, Alemanya i Espanya, 1918-1936, està composta per més de 150 peces. S'hi inclouen pintures i escultures d'alguns dels grans mestres europeus de la primera meitat del segle XX com Picasso, Braque, Léger, Oto Dixx, Giorgio de Chirico, Carlo Carrá o Ludwing Mies van der Rohe.
El comissari de l'exposició, Kenneth Silver, ha explicat que, per entendre el desenvolupament d'aquest tipus d'art "s'ha de tenir en compte que després del fort trauma generat per la primera gran contesa europea als països implicats, els artistes van abandonar els moviment expressius dominants fins aleshores", com el cubisme, l'expressionisme o el futurisme. Aquests artistes van tornar cap a l'art clàssic "entès com a tal el realitzat a la Itàlia del Renaixement o l'Espanya barroca i l'art francès del XVII".
Silver ha precisat que "no es tractava de rebutjar totalment el que s'havia fet fins aleshores, sinó més aviat, d'intentar integrar alguns elements" dels corrents artístics anteriors a la primera guerra mundial en el nou concepte estètic que es buscava, basat en l'ordre de les composicions, la puresa de línies i la netedat dels traços.
El comissari ha assenyalat que la figura del pintor espanyol Pablo Picasso és clau en l'extensió d'aquest moviment en l'art europeu d'entreguerres, ja que "és molt possible que sense ell no s'hagués produït aquest renaixement del classicisme"
"Picasso va liderar aquest retorn a l'ordre i al classicisme perquè va ser el primer a captar l'alineament dels polítics francesos i italians de la primera postguerra mundial amb aquest corrent, i la seva aposta per aquesta nova forma d'expressió desconcerta els seus contemporanis, alguns dels quals no saben què fer, si seguir els seus passos o ignorar-lo", ha explicat Silver.
Entre les peces destacades que es poden veure en la mostra de Bilbao hi figura el quadro que tenia el dictador alemany, Adolf Hitler, a sobre de la xemeneia de la seva vivenda personal titulat Els quatre elements: Aire, terra, aigua i foc, pintat per Adolf Ziegler el 1937.
L'exposició també mostra el ressorgiment del culte al cos humà que va comportar aquest retorn artístic al classicisme, aquesta vegada més pròxim a l'art generat per la Grècia i Roma clàssiques, i que va ser aprofitat tant pels règims totalitaris de dretes com pels d'esquerres, com a símbols de la fortalesa i la perdurabilitat de les seves respectives ideologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada