És veritat que la Portman fa un gran paper, però quin tip de patir. He sortit amb l'estómac encongit i mig marejada. M'ha semblat més una pel·lícula de terror que de superació. Anhel de perfeccionament que condueix al deliri, malaltia mental. Em miro les ungles tota l'estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada