Fontbona, l'oracle

Llegeixo una extensa entrevista a l’historiador de l’art Francesc Fontbona a la revista Relleu. Lúcid, rigorós, generós. El nom que més he citat i la persona del ram que més he tractat. El format pregunta / resposta sembla que faci més lleuger el cotingut, però en algunes de les respostes hi ha resums de les tesis dels seus llibres. M’interessa madurar-les.

- Gudiol, qualificat de positivista. Posa ordre, s’atreveix a fer atribucions. Una manera de començar, per algun lloc has de pujar el primer graó.

- A l’antiga escola els historiadors de l’art eren, o bé capellans (Gudiol, Junyent), arquitectes (Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner), o bé de la pota de Belles Arts (Folch i Torres, Feliu Elias, Rafael Benet). I homes.

- Avui hi ha dos equips estudiant història de l’art: el de les universitats i el dels museus. Segons Fontbona, els museus tenen les obres originals a la mà i això els dóna pes. (Sagrats curators!).

- Llibre de Xil·lografia. Fa 20 anys només hi havia un resum de Maria Aurora Casanovas. (Vull el seu)

- Max Chaner el va animar a publicar el seu primer llibre sobre la crisi del modernisme. La tesi: els grans del Modernisme, Rusiñol, Casas, Riquer, passada l’època esplendorosa dels noranta entren en estancament. La segona generació de modernistes, amb Mir, Nonell, Pidelaserra, van més enllà, segeuixen els post impressionistes francesos. Són una generació especial, el públic no té la mateixa resposta. Ells es senten desanimats.

- Insisteix que sota l’etiqueta de modernisme hi ha un món, res és homogeni.

- L’Escola d’Olot segueix l’estela de Barbizon, no encapçala res. A diferència de Mir, que tot sol, crea una obra genial.

- El llibre de Mompou és un encàrrec de la Fundació Rafael Benet i ell exigeix fer-ne una biografia. Insisteix en la idea, que corroboro des del meu punt de vista, que hi ha molts llibres d’art amb molta foto i pocs continguts. Ell volia fer una biografia complerta de Mompou. (Jo li diria que a l’exposició de la Pedrera hi havia massa obra, posant tot, no li fa favor a l’artista, ja que la qualitat era desigual).

- Segons ell, el modernisme és la cristal·lització de la Reinaxença, que és en el fons, la nostra versió local del Romanticisme. A partir d’aquest moviment es forma un mercat i es mira a Europa.

- Es tendeix a simplificar i identificar el modernisme amb les línies corbes de flors i les fades, i això és en tot cas una part del simbolisme que es vulgaritza i es converteix en la moda decorativa de l’Art Noveau. Modernisme és molt més.

- Pel que fa al mercat internacional, hi ha un precedent del Modernisme que és Fortuny. Però Fortuny marxa a Roma i es converteix en un porducte internacional, un mite. EL ressò dels catalans a Europa, a París, serà a la segona meitat del XIX, a partir de l’exposició Universal del 1855.

- En el gir mediterrani del Noucentisme, té més importància Torres Garcia que d’Ors.

- El Mir de Mallorca o el Camp de Tarragona el podries posar en qualsevol Museu Europeu, anècdota de Chirac.