Vaig veure la pel·lícula molt de temps després de la seva estrena, i molt de temps després d'haver llegit el llibre, que em va semblar especialment bo. El recordo precís, bonic, sense una sola línia de desperdici. Un autor desconegut, una història més d'aquella època fosca i nostra, a on hi anem a donar tombs sovint, i que podia semblar una mirada més, i en canvi, va resultar una narració exquisida .La pel·lícula, no pot arribar a tant, de les dues històries, la de la filla passa desaparcebuda pràcticament. El trio Verdú, Cámara, Arévalo està a l'alçada i al tensió va en agument fins l'escena de la finestra. L'Arévalo em va recordar un paper molt similar, amb l'obsessió de la cosa missaire, en la pel·lícula gordos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada