En els darrers anys he llegit moltes novel·les basades en històries reals de dones àrabs. Crec que vaig començar amb la Soheir Kashogi, La Canción de Nadia, que era a Egipte. També recordo nítidament les de Sultana sobre el sector femení de sagues familiars saudís, on elles portaven a cada arracada una fortuna en pedres precioses, i en canvi anaven tapades de dalt a baix, amagant així també els blaus de les patacades. El Llibreter de Kabul i Thousand Splendid Suns tenia lloc a Afganistan, un país del qual es va parlar molt durant l'època del Bin Laden. I Las Vírgenes del Paraíso de la Wood, on desgrana un autèntic mosaïc familiar amb més de tres generacions. Segurament me'n deixo pel camí. La reflexió és que, tant se val el país d'on sigui, la dona àrab està molt acorralada, molt maltractada, es reprodueixen els esquemes, s'hereden les presons mentals, i no es veu ni una escletxa de llum en el camí. Ans al contrari, els nostres carres són cada dia més plens de dones amb els caps tapats, i cots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada