Va guanyar el premi Ramon llul 2008. He trigat més d'un any a llegir-lo. Me l'han deixat. I l'he trobat bo. Valent. Àgil. Amb sentiment, sense floritures. Algunes bofetades que ha rebut la nena, que m'imagino és la mateixa Najat, em feien mal a mi. La societat àrab continua essent un enigma. Tant de tancament, tanta rancúnia, tanta dèria amb el sexe malentès. Em recorda, en certa manera altres novel·les de dones àrabs que he llegit al llarg dels anys. Sempre tan vulnerables, tan sotmeses, tan empresonades. Com es conviu amb aquests ecosistemes masclistes i opressius. N'he llegit unes quantes d'històries. Les posaré en una nova entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada