
El Viggo Mortensen es deu haver hagut d'aprimar molt per fer aquesta dura pel·lícula, la història de la desolació. Es veuen uns nus en diferents moments, i tant ell com el nen tenen uns cossos esquelètics. El paisatge de fred i grisor t'anava envaïnt i et posaves una capa i una altra dins el cinema. Ben feta, però m'ha deixat buida. Torno a casa sense que em compensi. Tot i que estic valorant que tenir menjar a l'abast diàriament, aigua calenta, un llit net, serveis bàsics, és tot un luxe al qual no donem prou valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada