Aquest mes de desembre el Tàpies ha fet 85 anys. Han sortit molts articles a la premsa relacionats amb aquest aniversari. Són grans els artistes de la generació informalista. El Guinovart ja mort, l'Hernàndez Pijoan fa un parell d'anys (si no recordo malament), ... passada la vuitantena és moment de revisió. Sempre que imagino el Tàpies creant penso en la famosa casa al Montseny i en el moment d'abducció en què escampa pintura o mel o sorra o pedra sobre les immenses superfícies. Malgrat les polèmiques que va causar el mitjó durant uns anys i que la seva fundació al carrer Aragó (un exemple magnífic d'arquitectura premodernista a la fàbrica Montaner y Simon) no va estar ben vista per tothom, diria que a hores d'ara, ningú gosaria negar que és un dels grans. És més, crec que imitadors de Tàpies els podríem posar en fileres. De totes les reflexions que he enganxat aquests dies, em quedo amb algunes idees de l'Yvars, que el qualifica amb l'encertat terme de visionari de la cultura moderna:La resaca del tsunami de l'art autre, orquestrado per el crítico Muchel Tapié, estaba todavía reciente y el impacto del tachismo y l'informel, como entonces se decía con Tobey, Dubuffet, Frautrier, Burri, Appel, tuvo la fuerza de un revulsivo artístico que marcó el punto de no retorno en la estrecha figuración estilística.
Tàpies. Expo Sala Gaspar. Nada de las recargadas asociacines surreales, n de las tracerías espaciales de la hechura cubista, ni tampoco del engañoso buen hacer de la factoría noucentista dorsiana.
Un abans i un després de Tàpies, per Catalunya i de Saura, per les castelles.ç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada