Juli González / Pablo Picasso?

Aquesta idea del títol me l'ha posat al cap una amiga que m'he trobat a l'exposició. Dubtes que farien avançar. Hauria estat el mateix Juli Gonzalez sense la figura del Picasso entrant al seu taller i a la seva vida com un huracà, com sempre deuria fer?. No ho sabem. De les sales visitades avui m'emporto una visió més àmplia del Juli González que jo tenia al cap. Sotmet el ferro. Talment. Més enllà de dibuixar en l'espai, crec que l'esforç extra de l'escultor per dominar una matèria indòmita, en aquest cas, es veu molt clara. La joiera dels inicis, ja d'entrada, m'ha semblat d'un modern, per ser de la dècada 10-20, extraordinari. Avui encara seria molt modern. I me la posaria tota. La faceta de pintor amb àurea de Puvuis de Chavannes no la visualitzava tan extensa. I les escultures de la bona època, just abans de la cèlebre Montserrat, disposades juntes i ben il·luminades, m'han semblat un motiu pel qual la visita val més que la pena. Pujar a la muntanya de Montjuïc sempre reclama un esforç. El muntatge en general, és correcte. Els tons verds amb les cartel·les allargades, bona combinació. Els textos justos. Només en dos idiomes. 

Està clar que sense ell i el Gargallo, no existirien Chillidas.