Rodtxenco i Maiakowsi, tandem de construcció

Vaig visitar una exposició a la Pedrera sobre Rotxenco. El constructivisme rus té una evolució que el desvirtua. De l'essència de les formes geomètriques a la propaganda soviètica, hi ha un punt, al meu entendre, on es perden. En els gravats i dibuixos de la primera part de l'exposició, hi havia aquell talent que amb quatre ratlles sap sustentar una obra. Dues o tres peces em van semblar sublims, perquè la simplicitat era rotunda, ratllant la perfecció. Però després, els cartells per la causa del poble, ja eren massa estridents, ja eren servitud, ja eren objectiu més que forma. I la forma, de les escultures constructivistes, és preciosa, per allò que té d'essència.
Algunes de les parets ressonaven a Bauhaus.
Amb tot, cal dir, que als anys 20 o 30 eren molt més moderns i valents que tots nosaltres en ple segle XXI i sense cap causa en la què creure, ni en la d'Obama.

Com en altres moments de la història, com amb Breton o amb Brossa, aquí també hi ha un poeta, i els poetes, com diu una amiga meva, s'han de seguir

Frases cèlebres de Maiakowski
El arte no es un espejo para reflejar el mundo, sino un martillo con el que golpearlo
En esta vida es fácil morir. Construir la vida es mucho más difícil

Poesia
LA FLAUTA ESPINAZO
Por todas
las que quise y aún quiero,
a las que guardo como iconos en la gruta del alma,
como una copa de vino para un brindis,
alzo mi cráneo colmado de versos.

Cada vez más a menudo pienso
si no sería mejor poner
punto final con una bala.
Y hoy,
por si acaso,
doy un concierto de despedida.

¡Memoria!
Reúne en la sala del cerebro
las filas interminables de mis amadas.
Vierte de ojo a ojo la risa,
viste la noche con pasadas bodas.
De un cuerpo a otro derrama la alegría
para que nadie olvide esta noche:
hoy tocaré la flauta
de mi propio espinazo.