Manel Humbert, amic de Modigliani

El mateix Modigliani el va retratar perquè a París es van fer amics. A París els va conéixer a tots. Era un personatge prim i alt, que passava un pam a tots els artistes catalanets de l'època.  Discret, contingut. L'Humbert. Avui és un artista desconegut. Al museu tenim exposades uns petits quadres d'ell que personalment em semblen molt delicats, el primer pas d'un esquematització subtil, com si el cubisme fos una estridència. Ahir al tren em llegia una breu biografia de l'any 60 que li va fer en Benet. Vaig descobrir que tenia una àvia francesa, i abans de barrejar-se amb els de Montaparnasse, ja n'estava tip d'anar a França, a Côte d'Azur. Després de passar per la colla dels aprenents del Galí, va fer cap als barris de la bohèmia. Durant un temps va viure aprop de Modigliani, a la Cité Falguiere. Tant per l'aspecte, com per l'ascendència familiar- pare advocat i entès en art- , havia de ser un home elegant, distingit, per això la seva pintura té la justa mesura, l'equilibri entre modernitat i bon fer, entre tècnica i emoció, entre paleta sòbria i tons aconseguits. Va formar part de més d'una tertúlia. Segons Benet acudia a la que feien ells, Benet, Nogués, Obiols i Riba al Cafè de la Rambla: "nos encontrábamos, alrededor de las ocho, en el ángulo de la parte de aquel café que se extendía paralela a la Rambla de los Estudios. Cerca de nosotros concurrían a menudo Cortés-Vidal, Viladomar, Bosch-Roger, Granyer, y Angel Ferrant, que por aquellos años era profesor de escultura en Barcelona. Pero llegado el buen tiempo, nos instalábamos siempre en el exterior". Humbert també es reunia al Cafè Colón amb els de la penya Plandiura. Tot i formar part del teixit més tupit de la vida artística, és un nom que no ha trascendit. Una de les figures a recuperar, si ens fessim cas com a país.