Article: Del Nil a Catalunya

Del Nil a Catalunya
El llegat d’Eduard Toda


Aquesta tardor del 2007 l’exposició estrella del Museu Balaguer presentarà una especial mirada sobre Egipte: la d’Eduard Toda. El gruix de l’exposició ve donat per un centenar de fotografies del segle XIX, fetes pel mateix Toda en la seva estada com a cònsol espanyol al Caire al 1884, o bé comprades per ell en aquella mateixa etapa. Les fotografies s’han restaurat i digitalitzat recentment, i és, per tant, la ocasió oportuna per mostrar aquest singular conjunt del fons propi.

A diferència de la majoria d’exhibicions sobre Egipte, aquesta no pretén ser una immersió en art faraònic, si no que vol seguir la personal aventura d’un il·lustre català vinculat estretament amb la Institució balagueriana. El fil conductor és doncs Toda, els seus ulls rere l’objectiu, l’Egipte que es troba i l’Egipte que ens porta, en imatges i en obres, aquest personatge enigmàtic, amic personal de Balaguer.

Les sales es dividiran en diferents àmbits temàtics resseguint el periple egipci de Toda que culmina amb l’arribada a Vilanova del que es pot considerar la primera col·lecció egípcia (pública) de l’Estat. Els tres gran eixos seran: l’Egipte de Toda, el país tal com se’l troba, sota dominació anglesa, amb el canal de Suez obert, amb monuments colossals en precari estat de conservació. El segon àmbit: Toda a Egipte, on entra en contacte amb els egiptòlegs més cèlebres del moment que l’inclouran en les expedicions arqueològiques. I D’ Egipte a Vilanova on s’explica el retorn de Toda a Catalunya carregat “de la més important col·lecció d’antiguitats egípcies que mai havia vingut a casa nostra” (cito textos de l’egiptòleg Josep Padró, un dels comissaris de la mostra). D’aquest recull d’antiguitats que transporta per mig món fins arribar al seu país, li cedeix una significativa part al seu amic Don Víctor per a la seva Biblioteca Museu de Vilanova. Entre els objectes aportats hi ha també el cos momificat d’un infant, Nesi, que es esdevindrà per sempre més una icona del Museu.


Pinzellades biogràfiques

Eduard Toda i Güell és fill de Reus (neix al 1855), aquest Reus del XIX que dóna noms a la història com el de l’arquitecte Gaudí, els pintors Fortuny, Galofre o Tapiró, com el general Prim. Un Reus ric i efervescent amb un Centre de Lectura i unes publicacions periòdiques de perfil republicà que parlen soles de l’agitació cultural de la vila. (1)
Definir el personatge Toda és una tasca complexa, la vida i l’obra no tenen fronteres precises, i malgrat la documentació abundant, les dates sovint ballen i alguns autors sospiten que les feia ballar ell mateix si li convenia (2). Toda va ser un home de món, no podria qualificar-se exclusivament de diplomàtic, o escriptor, o egiptòleg, o investigador, o filantrop, o erudit, ho va ser tot. Posseïa tremendes dots intel·lectuals, dominava nombroses llengües, escrivia i publicava regularment, i gràcies a la seva carrera diplomàtica - i la seva inesgotable curiositat- va viatjar molt i va residir en països molt llunyans, rarament imaginables per a la majoria dels seus contemporanis. De la faceta personal se li coneix poca cosa: gran estima per la mare, un pare absent, un tiet mecenes, un dona i un fill poc propers, un sol net.
Estudià als Escolapis de Reus on ja va tenir com a companys inseparables a Antoni Gaudí i Josep Ribera, i des de ben jove col·laborà assíduament en la premsa de perfil republicano-democràtica de la localitat (veure nota número 1), segurament per la influència moral que exercia sobre ell el seu oncle i mentor, Josep Güell Mercader - germà de la mare- , màxim representant del republicanisme reusenc. Gràcies al suport econòmic del tiet va anar més endavant a Madrid a estudiar dret. Allà vivia a casa el seu oncle, que s’havia traslladat també a la capital per prosseguir amb la seva fructífera carrera política. Güell estava molt ben situat a la Cort i tenia molts coneguts - entre ells, Víctor Balaguer-. Era considerat la mà dreta d’Emilio Castelar. D’aquí que els diferents biògrafs de Toda apunten a la influència de Castelar per explicar l’ingrés de Toda al Ministeri d'Estat com a agregat diplomàtic l’any 1873, essent Toda tan jove (divuit anys).
La dilatada fulla de serveis dins el cos diplomàtic s’enceta a la Xina. Primer a Macao (1876) i després a Hong Kong i Xangai, guanyant-se en aquest període el còmic sobrenom de “el consol xino” que alguns intel·lectuals van utilitzar amistosament en alguns articles (3). Cal apuntar també que d’aquest primer viatge Balaguer ja rebrà una donació de monedes orientals.
Al 1884 és destinat a Egipte, com a cònsol general al Caire, on ens aturarem més endavant per parlar de les excavacions. Al 1886 l’envien a Càller, Sardenya, on aconsellat pel lingüista Marià Aguiló ressegueix les petjades del català a la ciutat de l'Alguer i esdevé el veritable desvetllador de l'interès per la cultura catalana de l’illa. Va exercir encara de cònsol a Hèlsinki (1889) i a Le Havre (1895-96) i el 1898 va actuar a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units.
Un cop abandonada l’activitat diplomàtica es va establir a Londres, on es va dedicar a negocis privats. Del comerç internacional va obtenir una gran fortuna que emprà en la darrera fase de la seva vida per fer realitat vells somnis a la seva terra.
Va retornar a Catalunya el 1918. Es va instal·lar a l’antic monestir d’Escornalbou (Baix Camp), que gràcies al diner fet a Anglaterra havia pogut comprar uns anys abans. La remodelació i restauració del cenobi es va fer totalment a la seva manera erigint una formidable residència amb aires senyorials. Allà va establir el seu camp d’operacions, el seu despatx, lloc de treball i de lectura. Per allà van passar fileres de visitants, amics i coneguts.
Els darrers anys de la seva vida es va bolcar materialment i literalment en la restauració del monestir de Poblet, palau i panteó de reis catalans, lligat històricament a la Corona d’Aragó. El 1930 és nomenat president del llavors creat Patronat de Poblet, encarregat de dur a terme la magna obra de reconstrucció d’un monestir cistercenc abatut després de la desamortització, saquejat, incendiat, malmès. Feia un segle que la comunitat l’havia abandonat (1935) i Toda viuria per veure-la retornar (1940). Va morir al monestir de Poblet el 1941.

Toda i Balaguer
Sembla que el primer contacte que va tenir Toda amb Balaguer es va produir a Madrid quan el jove Eduard es va traslladar a estudiar dret a la capital. Com cita Fort i Cogul (op. cit., p.37) “L’amistat que Toda tingué amb Víctor Balaguer, molt sincera i profunda, ja sembla iniciada en aquesta època per mediació del seu oncle, que n’era amic ja des de feia temps, d’ençà que s’havia traslladat a Madrid”. Si tenim en compte que Toda es llicencià en dret al 1873, i que havia obtingut el batxillerat a Reus al 1869, podem deduir que quan el va conèixer a Madrid, Balaguer ocupava ja importants carteres ministerials (4).
Després d’aquesta coneixença, el moment en què realment s’uneixen les dues biografies serà el 1883. Toda torna de la llarga estada a Orient una mica delicat de salut i s’agafa un temps de descans. “En el Dietario conta com a mitjan d’abril des de Reus anà a Vilanova i la Geltrú a fi d’entrevistar-s’hi amb Víctor Balaguer. S’allotjà a casa dels marquesos de Marianao, i en aquesta ocasió visità una masia que havia estat del poeta Cabanyes” (5). Després d’aquest retrobament, Víctor Balaguer li fa de pont per entrar en contacte amb els homes que estaven forjant el moviment de la Renaixença catalana. De la llarga llista de persones amb qui coincideix de la mà de Balaguer - en els Jocs Florals d’aquell any i altres trobades - podríem esmentar: el dramaturg Àngel Guimerà, Francesc Matheu i Fornells, director de la revista “La Renaixensa”, l’escriptor Narcís Oller, l’advocat Teodor Creus i Corominas, historiador, alcalde de Vilanova i la Geltrú, fundador del “Diari de Vilanova”- igualment gran amic de Víctor Balaguer- , Marià Aguiló - qui anys a venir l’animarà a explorar la petjada catalana a l’Alguer- , l’arquitecte modernista Domènech i Montaner, al jove artista Alexandre de Riquer, i un llarg etcètera. Quan Toda els coneix té 28 anys.

L’amistat amb Balaguer, gestada a Madrid i consolidada durant la immersió de Toda en la Renaixença, serà a partir de llavors indissoluble. No només Toda li farà donació desinteressada al seu amic d’una valuosa col·lecció egípcia quan retorna de la seva etapa com a cònsol, si no que esdevindrà un dels col·laboradors habituals i home de confiança de Balaguer arribant a nomenar-lo marmessor en el seu testament(6).

Rellegint la biografia de Balaguer hom troba, en els següents anys, altres punts de confluència amb Toda, tan en l’àmbit estrictament personal -fan diferents escapades a la muntanya o coincideixen sovint en esdeveniments socials a Madrid (7) - com en la sintonia en algunes causes, com la recuperació del català a l’Alguer (8).
Toda i Egipte

Toda va ser destinat a Egipte al 1884 per ocupar el càrrec de Cònsol General d’Espanya al Caire. Va arribar per mar via Alexandria. Al Caire es va instal·lar en l’anomenada l’anomenada “Colònia dels francs”, que era com els egipcis denominaven als Europeus que vivien a Egipte.
Malgrat la seva tasca diplomàtica no està molt ben documentada, és evident que gràcies a la feina va poder entrar en contacte amb totes les personalitats d’aquella colònia europea, i així va ser com conegué personalment els grans egiptòlegs del moment. Dins l’abundant nombre d’arqueòlegs que durant la segona meitat del XIX van estar excavant a territori Egipci, el nom que sobresurt en relació amb la vida del Toda és el francès Gaston Maspero, que llavors era el Director del Servei d’Antiguitats. Seguint a Maspero en les expedicions en què fou convidat, Toda es convertí, gairebé sense buscar-ho, en el primer egiptòleg català - i espanyol -. El descobriment d'Egipte per Europa es va produir al llarg del segle XIX. Però va ser aquesta una apassionant aventura de la que Espanya hauria estat totalment absent si no hagués estat per dos noms, corresponents a dues personalitats totes dues catalanes: el viatger i aventurer Domènec Badia i Leblich, més conegut com a Ali Bey, i el diplomàtic i erudit Eduard Toda i Güell (Torno a citar un paràgraf del text de Josep Padró per a l’exposició).
A inicis de 1886, i gràcies amb l’amistat que tenia amb Maspero, Toda es va unir al viatge d’inspecció que cada any realitzava el Servei d’Antiguitats per tot el país. Durant el trajecte va tenir oportunitat de fer visites a diferents tombes i temples alhora que gaudia de l’inestimable companyia d’experts en l’apassionant món de l’antic Egipte. Després d’haver visitat Karnak sembla que els va fer arribar la notícia que s’havia descobert una tomba intacta. L’equip d’inspecció estava tan carregat de feina que Maspero va enviar a Toda a buidar el seu contingut.
La tomba estava situada a la vessant oest del Nil, a la ciutat de Deir el-Medina. En aquest enclau hi vivien obrers que treballaven en la construcció i decoració de les tombes dels faraons a la vall dels Reis. Superant un pou de varis metres de profunditat van descobrir una galeria que els va conduir a la cambra funerària. Era, sorprenentment, una cambra intacta. Fet insòlit, ja que acostumaven a estar obertes i espoliades. En el seu interior van trobar tot un univers que permetia recompondre tot el què hi van col·locar en origen. En aquest cas l’enterrat no era algú de casta noble si no que pertanyia a un artesà, Sennedjem, que havia viscut a la dinastia XIX – XX (1320-1085 a.C), a la Baixa Època. Es van trobar vint mòmies, però només les que estaven dipositades en sarcòfags es van poder salvar. L’aixovar funerari del difunt i dels familiars estava complert. Les pintures que ornamentaven les parets, encara ara són visitables.
Toda va buidar la tomba i va fer un inventari detallat de tot el que anava sortint. Va fer moltes fotografies i dibuixos per intentar plasmar amb minuciositat aquella increïble troballa. Al 1887 va publicar un llibre on relatava el descobriment i explicava el resultat de l’excavació. També va traduir els textos en jeroglífic a l’obra que porta per títol Son Notem en Tebas (9).
Una part dels objectes que es van extreure de la tomba de Sennedjem es poden visitar al Museu del Caire, molt pocs es troben a la Biblioteca Museu Balaguer, la resta està dispersa per Museus i col·leccions de tot el món. Existeix una tesi doctoral, de moment encara sense publicar, que ho estudia amb profunditat. Com molt bé diu la seva autora, Marta Saura, “molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s’ha parlat dels objectes que en ella es van trobar”(10).
Conclosa l’aventura, el vaixell oficial del Servei d’Antiguitats, conegut com el Bulaq, va continuar el seu trajecte. Poc després de desembarcar del Bulaq, el mandat diplomàtic de Toda al Caire finalitza i retorna a Espanya. Un cop arribat, amb tots els entrebancs que suposava viatjar amb una extensa recopilació d’antiguitats – prou coneguda és l’anècdota de que l’oficial de duanes va fer passar la mòmia com a bacallà sec- va fer donació de més d’un centenar d’objectes al seu amic Balaguer i va vendre una altra part al Museu Arqueològic de Madrid (era habitual que Toda vengués objectes de valor portats dels països on anava destinat).
La col·lecció de Vilanova
Al 1887 Toda publicava un petit catàleg relacionant tot el que havia cedit a Vilanova (11). En una cèlebre conferència que ell mateix impartia a les sales de la Biblioteca Museu el 16 de maig de 1886 intentava transmetre, amb un virtuós llenguatge decimonònic, els seus aprenentatges a la terra del Nil i descrivia el material recopilat. En el catàleg que va confeccionar feia la següent classificació : 1) Mòmies, 2) El panteó, 3) Els amulets i símbols, 4) Els Genis funeraris 5) Les Estatuetes funeràries 6) Objectes diversos classificats segons la seva època.
Concretament de la tomba de Sennedjem, el Museu Balaguer custodia només un bastó de fusta, alguns elements orgànics, com fruits secs, desats en unes capses de vidre – cal recordar que a les cambres funeràries es dipositava menjar que havia de ser per al difunt i el seu viatge al més enllà – i un cap de mòmia (12). La resta del centenar llarg d’objectes provenen de punts diferents: Luxor, Saqqara, Akhmim, Guebelein, ...
Per citar-ne alguns dels més emblemàtics: el cos momificat, popularment conegut com la mòmia Nesi del Museu de Vilanova, prové de Tebes. La Naos funerària que s’exposa en les vitrines de la sala prové d’Akhmim, i els segments de sarcòfag policromat de Luxor.
En darrer lloc, un conjunt singular de la donació de Toda el constitueixen els calcs. Més d’un centenar de calcs de relleus procedents de tombes de la V Dinastia (2.494-2.345 a.C) ubicades a Saqqara. La diversitat d’escenes plasmades en els calcs constitueixen un interessant fresc de la vida quotidiana d’aquella civilització. Aquests calcs s’obtenien col·locant a les parets de la tomba grans làmines de paper mullat que s’adherien al relleu i que, un cop assecats s’extreien amb el perfil del dibuix completament fixat en el paper.

Per la fragilitat del material aquests calcs no són accessibles al gran públic, habitualment estan emmagatzemats a les reserves i han sortit a la llum en comptades ocasions. A l’exposició d’aquesta tardor se n’ensenyaran alguns exemples.

Tot i que el cos de l’exposició Del Nil a Catalunya estarà formada, com hem dit en l’inici de l’article, per les fotografies d’aquest fascinant passatge de Toda a Egipte, el Museu traurà tota la col·lecció existent d’objectes que van arribar. Hi haurà doncs, tot el llegat Toda, en un sol tomb.

Mireia Rosich Salvó
Directora
Museu
Biblioteca Museu Balaguer
Vilanova i la Geltrú






Notes:

(1) Per citar els noms d’algunes publicacions de Reus a la segona meitat del XIX i on Toda hi col·labora en algun moment: “El Eco del Centro de Lectura” que l’any 1870 apareix en la seva tercera època, “La redención del Pueblo” de perfil liberal republicà que apareix al 1868 i en extingir-se al 1874 dóna pas “El clamor del pueblo” o “Las circunstancias” que apareix el mateix 74.
(2) “En segon lloc que nasqué el dia 9 de gener de 1855.A quest any alterna amb els de 1852 i 1854 que li atribueixen diversos biògrafs. Podem creure que Toda mateix divulgà aquesta pluralitat de dates, perquè li anava bé pel que fos”. Pàg. 2 i 3. Eufemià FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com l’hem conegut. Publicacions Abadia de Montserrat 1975

(3) Entrà en contacte amb el moviment literari català de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d’intel·lectuals de "La Renaixença", entre els quals era amistosament conegut com el cònsol xino. Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941), Tarragona, Biblioteca Pública de Tarragona, 2006. (biobibliografia)

(4) Ministeri d’Ultramar : primer cop l’any 1871. Ministeri de Foment: 1872. Pàg. 308. Joan PALOMAS I MONCHOLÍ. Víctor Balaguer. Renaixença, revolució i Progrés. Biblioteca Antina. Ed. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2004
o la de Foment (1872).
(5) FORT I COGUL. op. cit., pàg. 49 .
(6) Joan PALOMAS I MONCHOLÍ. Víctor Balaguer. Renaixença, revolució i Progrés. Biblioteca Antina. Ed. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2004
o la de Foment (1872).
p. 587 (...), Balaguer va tenir diversos col·laboradors, de vegades especialitzats en un àmbit concret d’actuació: Joan OIiva, Celestí Pujol, Antoni Garcia Llansó, Manuel Creus i Esther, Eduard Toda, José Marco, Josep Coroleu, i altres”.

P. 592. “En el seu testament Balaguer detallava la seva voluntat de que es formés una comissió de marmessors, encarregada de tots els tràmits relatius al seus béns. (…). Els marmessors que nomenava eren Emilio Castelar, el segon marquès de Comillas, Josp Antoni Pollés, Josep Antoni Benach, Pere Antoni Torres i Eduard Toda”.

(7) Joan PALOMAS I MONCHOLÍ. Víctor Balaguer. Renaixença, revolució i Progrés. Biblioteca Antina. Ed. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2004
o la de Foment (1872).
Pàg. 432. “L’estiu de 1890 (Balaguer) realitza un recorregut pel Ripollès i la Cerdanya, acompanyat en alguns trams per Jaume Collel, Toda i Narcís Oller, entre d’altres”.

Pàg. 356 “Balaguer va rebre a Guimerà amb entusiasme, convidant-lo a nombrosos àpats a casa seva (a Madrid), on coincidí amb altres catalans, com Eduard Toda i Josep Feliu i Codina”.

Pàg. 439 “Des de Sant Hilari, Balaguer es va desplaçar l’estiu de 1891 a l casa Blanch, a prop d’Arbúcies, acompanyat per Eduard Toda”


(8) Joan PALOMAS I MONCHOLÍ. Víctor Balaguer. Renaixença, revolució i Progrés. Biblioteca Antina. Ed. El Cep i la Nansa. Vilanova i la Geltrú, 2004
o la de Foment (1872).
Pàg. 198. “Balaguer es va interessar per l’Alguer i els treballs de Toda. Al 1888, essent Balaguer ministre d’Ultramar altre cop, és un dels escriptors catalans que envien llibres a la biblioteca de l’Alguer”.
(9) Eduard TODA i GÜELL. Son Notem en Tebas. Inventario y Textos de un sepulcro egípcio de la XX Dinastía.”Estudios Egiptológicos”, Madrid, 1987.
(10) capítol 1, punt 1.1. Marta SAURA I SANJAUME. La Tomba de Sennedjem a Deir-el-Medina . tesi doctoral. TT1, Universitat de Barcelona, 2006. Dipòsit legal/ISBN - B.42631-2006 / 84-680-0583-9
(11) Eduard TODA i GÜELL. Catálogo de la Colección Egipcia. Por Eduardo Toda. Madrid, 1887

(12) El cap de mòmia procedent de la tomba de Sennedjem és un crani de dona de les dinasties XIX-XX. Número d’inventari del Museu 3978. Segons el Dr. Campillo, i com apareix en el catàleg que va editar la Biblioteca Museu sobre la col·lecció egípcia al 1987, es tracta d’un individu mediterrani gràcil d’uns 30 anys d’edat. El Toda el cita en el seu catàleg a la pàgina 15.