Article: Els magatzems del Museu

Aquesta primavera el Museu Balaguer encetava una experiència nova en el programa d’activitats: una visita als seus magatzems. Per primera vegada un grup de ciutadans tenia accés a les reserves del Museu. La reacció immediata del públic en el primer moment era de sorpresa, ja que, certament, ningú s’imagina tot el que té un Museu amagat.

Des que el 2003 es va inaugurar la nova seu de la Biblioteca Balaguer a la Casa Marquès de Castrofuerte (Av. Narcís Monturiol, 1), la Institució va veure engrandit l’espai de magatzem. Aleshores es van dissenyar tot un seguit de programes de reubicació de col·leccions, sempre amb la voluntat d’oferir les millors condicions per la seva preservació física. Després de tres anys de feina, avui dia la visita conduïda permet veure còmodament la quantitat i diversitat de col·leccions i materials que el Museu té en custòdia.

Actualment hi ha més de vuit mil peces inventariades. Les sales que el públic visita quan ve al Museu exhibeixen únicament un 15 % d’aquest fons. Per tant, en les reserves es troba veritablement el gruix del fons, entre un 80 i un 85 % del total. Des de l’època de Don Víctor, en què amistats poderoses i artistes reconeguts li feien donació directa, fins als nostres dies, moltes han estat les peces que s’han anat acollint en aquestes dependències. I a diferència d’altres museus, en aquest s’hi troba de tot: art, arqueologia, etnologia, arts decoratives, monedes, medalles, tèxtil, ...

Un cop sabudes aquestes dades, hom entén perquè són necessàries unes zones de magatzem. Per això el grup que va fer la visita va rebre primer aquesta presentació introductòria. Per entendre que no tot és exposable. Tenir a la vista 8000 obres implicaria tenir molts museus oberts al públic. S’ha de seleccionar. El que està exposat es va triar per donar un determinat missatge. Aquest missatge, el discurs museològic, en el cas del Museu Balaguer, va renovar-se al 1996. Tot el que no va quedar encabit en les sales es va desar. Tot el que va entrar posteriorment, ja ha anat directament al magatzem.

Fets aquests aclariments previs, es va passejar per algunes sales del museu en clau de conservació preventiva. La idea era observar de primera mà amb quins mecanisme els museus intenten oferir condicions el màxim d’estables per a les obres. Tots sabem que si hi ha canvis en l’entorn, i especialment si són bruscos, els efectes es veuen enseguida sobre els materials: els quadres es craquelen, els metalls s’oxiden, la matèria orgànica presenta microorganismes. En el passeig guiat s’observava com s’exercia control sobre la temperatura, la humitat, la llum, les plagues i també les mesures de seguretat. Tota una colla d’aparells i dispositius col·lccats en punts estratègics ho delaten.

Un cop feta aquesta introducció el grup es traslladava per fi a les reserves. En el nostre cas, poc habitual, els magatzems es troben en un altre edifici, al carrer del darrera. Es va començar per la planta baixa, on hi ha els magatzems més antics, inaugurats també al 1996, on es va desar tot el que no cabia al museu.

La premissa fonamental en un magatzem és l’optimització de l’espai. Es tracta de posar el màxim d’objectes en el mínim lloc possible. El mobiliari per tant, està ideat per complir aquesta funció. Queda disposat als extrems, dividint l’àrea de l’habitació en dos blocs i un passadís al mig. A la dreta hi ha una filera pintes, que són unes reixes mòbils que sostenen quadres a banda i banda. A l’esquerra hi ha una filera d’armaris d’obertura lateral, que s’anomenen compactes, dividits en múltiples prestatgeries que permeten anar dipositant capses en una notable alçada.

Un criteri molt habitual per tenir els magatzems endreçats és el temàtic, és a dir, s’agrupen peces en col·leccions. El compacte número 1 té objectes egipcis i precolombins, el segon filipins, el tercer armes, el quart ceràmica, etc..

Aquest ordre es pot trencar per diferents motius: un és la dimensió de l’obra. Si per aprofitar l’espai s’ha de posar en un lloc especial (més alt, més ample, que pugui girar) es separa de la seva col·lecció. També pot ser que tingui un tractament diferent per la fragilitat del seu material i s’instal·li en un moble especial i amb un suport diferent (per exemple el paper d’arròs). Després de veure alguns d’aquests exemples a la planta baixa, es va pujar al primer pis on van poder veure altre tipus de mobiliari, com armaries amb portes de vidre que faciliten l’accés visual als objectes petits, o calaixeres de fusta per a la conservació de paper.

La visita va acabar en la tercera planta, on es va veure el taller de registre i restauració i algunes mostres de material i capses especials per a l’embalatge i transport d’obres d’art.


Imatges:

adjunta

R:\3. MUSEU\3.4. SERVEI EDUCATIU\3.4.3 Imatges\Visita Magatzems 11juny 06


La 010, 016, 020, 022