Hernández Pijuan, mig pintura-mig poesia

Composició Gestual en negre.
Joan Hernández Pijuan, 1959

Ara que l’educació està maltractada, la universitat encarida, la cultura estrangulada i els museus en via morta em pregunto qui assumirà la noble tasca d’educar els ulls, que també s’eduquen, com el paladar, l’oïda, la musculació, (la sexualitat!) i tantes altres coses físiques i emocionals. Davant la invasió del “feísmo” que estem patint a les ciutats, a les pantalles, a la vida, que s’escampa amb tanta impunitat, com ens ho farem? I em consolo pensant en figures com l'Hernández Pijuan, que feien mig pintura-mig poesia, poesia sense rima, pintures de paraules, cal•ligrafies de pintures, mirades amb lletres, finestres amb línies, quadres sense marc. A més, senyores meves, era alt i guapu que feia por. La xocolata ben fosca, els homes, ben alts.
Al Museu només tenim una peça d’ell, gestual i potent. Els seus gravats, m’encanten.