Ara que és temps de flors, habiteu jardins. Totes les mitologies i les religions en tenen un: el jardí de les Hespèrides, el de l’Edèn, el paradís. Doncs busqueu també el vostre a nivell simbòlic. Un lloc, un temps, una activitat que us faci sentir. Pot ser des del ciclisme a la papiroflèxia, pot ser tocar la guitarra, ballar una conga, cantar una cançó, pintar un quadre, fer macramé, o unes bones sardines en escabetx, tant és. La cosa és tocar emocions. Sense emocions no som res, som autòmats. I això és el que volen aquesta gent, que no sentim, que no pensem, que no ens queixem, que no tinguem criteri, ni cultura, ni perspectiva, ni profunditat, ni llengua, ni història, ni diferències, ni casa. La resistència comença per aquí. Us poso aquest oli del nostre Alexandre de Cabanyes amb una sirena d’esquena, una bona cua per lliscar per les aigües, les del Mediterrani o les de les emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada