Vaig trobar aquest penjoll
per causalitat en una botiguilla de barri (no en la giftshoop d'un
museu). Havia vist anells amb la Frida Kahlo i la Monalisa, però
penjolls amb Modiglianis no. Vaig escollir aquesta: la seva amant
d'ulls verds, la jove Jeanne Hébuterne. Aquestes dones sempre em
fascinen perquè van estar en contacte amb la grandesa i la misèria
dels genis, tanta llum i tanta ombra... El Modigliani posseït per
totes les substàncies que ingeria no havia de ser un personatge
fàcil. Els seus retrats però, amb colls interminables i mirada
perduda són terriblement captivadors. Va morir jove, amb trenta i
pico d'anys. I ella es va tirar per la finestra poc després,
embarassada de 9 mesos, perquè no aguantava la vida sense ell. Cap
guionista ho supera això. El dia que vaig estrenar el penjoll una
amiga em va dir: “ah, molt bé, de color verd com el chakra
d'aquí”. Veus, en això no hi havia pensat. Doncs mira, per quatre
txavos que em va costar tinc una obra d'art, una història d'amor i
un benefici pel chakra, no se puede pedir más. Tal com està el
percal, millor tenir els chakres “a puestu”. Com em toquin els
quatre txavos d'estalvis que tinc els pelo a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada