Una manera de fer reviure i de perpetuar la història és novel·lar-la. Jo no m'hagués llegit un assaig sobre una invasió del Pirineu en plena postguerra. Probablement, no em llegiré una biografia complerta de la Pasionaria. Agafes retalls, que et trobes, en lectures col·laterals, en la premsa, seguint l'instint de la curiositat per les biografies de dones poderoses, d'episodis importants. En canvi, novel·lada, amb personatges que tenen històries que es van entreteixint amb la història real, t'empasses un llibre de set-centes pàgines. I t'agafen més ganes de llegir, sobre la guerra i la postguerra, l'exili, el republicanisme, el comunisme i les receptes de cuina. Hi ha moments que la floritura de la ploma de l'Almudena m'ha cansat. Però en alguns passatges és sublim, ningú ho explicaria millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada