Europa és una d’aquelles joves
belleses a qui Zeus va apropar-se per fecundar. Les divinitats, com
els moments cabdals de la vida, quan arriben sempre fan néixer
alguna cosa important. Si el gran Déu de l’Olimp venia a
cercar-te, difícilment podies escapar. De vegades s’apropava en
forma humana, com un atractiu senyor, de vegades convertit en un
animal, com quan va seduir a Leda en forma de cigne, i fins i tot si
la dama estava tancada a pany i clau, Zeus acabava engendrant, ni que
fos en forma de pluja (daurada) com en el cas de Dànae que va parir
posteriorment el gran heroi Perseu. No hi ha mur que es resisteixi a
l’embat diví. I, sobretot, la lectura és sempre simbòlica. La
pluja penetra la terra i llavors germina la llavor. Els antics ho
sabien.
Per a seduir la princesa fenícia
Europa, Zeus va transformar-se en un toro, un animal molt
representatiu de la Mediterrània des de l’origen dels temps. El
trobem a les coves prehistòriques, en figuretes clàssiques, als
frescos de Pompeia, en el Sant Lluc del Tetramorf als absis romànics,
passant pel pinzell de mil artistes fins a Picasso. L’imaginari
generat sobre el brau seria molt extens. En aquest cas hem de
visualitzar Zeus camuflat en un ramat atansant-se mansament a Europa,
que corria recollint flors. Inicialment la noia juga amb ell i al
detectar que és tan tranquil gosa apujar-se al seu llom. Llavors ve
quan la rapta. Aquest és l’instant que la majoria d’artistes han
atrapat, el rapte, el moment emocionant de la fugida. Travessa el
Mediterrani i la porta fins a Creta, on li descobrirà la seva
identitat real i li farà tres fills: Minos, Radamantis i Sarpedó.
Temps a venir, Minos serà el rei de l’illa, protagonista del mite
del Minotaure (o toro de Minos). Aquests mites s’han vinculat també
a la constel·lació de Taure, signe de terra de primavera, quan els
camps estan en esplendor.
Gustave Moreau (1826-1898), pintor
simbolista francès, va fer diferents versions d’aquest rapte. I és
curiós que el repetís, ja que en el XIX no és pas un episodi
habitual a diferència del XVI i XVII que va ser molt conreat per
noms com Ticià, Rembrandt o Veronese. En aquesta aquarel·la ens
mostra una Europa que sembla feliç cavalcant el toro blanc. A la
zona de les banyes observem que es desprenen uns feixos de llum fent
al·lusió a Zeus que com a Déu del cel porta el llamp (de la
mateixa manera que el seu germà Posidó, rei dels mars, porta un
trident que obre les aigües). Per terra, cel, mar o aire, avui dia,
quan veiem les colpidores imatges dels immigrants arriscant la vida
per entrar a Europa un no pot evitar pensar que aquesta Europa també
està raptada.
Mireia Rosich
Secció: Des del Laberint
Suplement Cultura
El Punt Avui
20 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada