5.05.2015

Orient-Occident, art com experiència espiritual?- by María Eugenia Manrique

M'interessen els ponts Orient-Occident. Fa temps que segueixo alguns autors i artistes que ens ajuden a tendir-los. He tingut la fortuna de conèixer personalment a la María Eugenia Manrique. Ara és la meva professora de sumi-e (my Sensei). Quan ella agafa el pinzell, no deixaria de mirar-la, i l'altre dia, a la taula rodona on va participar a Casa Àsia, quan va començar a parlar, no hauria deixat d'escoltar-la. I aquest fenomen no es produeix pas tan sovint. Hay algo ahí que me abduce. Ens va explicar la seva vivència personal amb l'art occidental primer i l'oriental després: de jove, quan pintava a l'oli, els pinzells li suposaven una certa barrera entre ella i l'obra, fins al punt que va acabar amb esponges, draps i les pròpies mans, per palpar-ho directament, per entrar en ple contacte. I en canvi, des que fa pintura oriental, el pinzell és part del seu cos. Ella es mou i el pinzell es mou amb ella, com una prolongació del seu braç, a cada respiració, a cada traç. En aquest punt, no importa el resultat, importa el procés. Es vivirlo desde otro lugar. No hi ha premi, el camí és el que compta. Aquí és on troba el moment espiritual en l'art. I a partir d'aquí, s'enfoca la vida d'una altra manera. Ens explica molt bé aquests conceptes de tradició oriental en el seu llibre: "Pintura Zen, método y arte del sumie".

Hauria d'agrair a les xarxes socials haver-la descobert, ja que una amiga (la Camil·la?) va compartir un vídeo on una noia pèl-roja pintava un crisantem, a peu dret, amb un pinzell enorme i el paper a terra, i em va atrapar completament. Després vaig investigar el seu bloc (que us recomano: https://mariaeugeniamanrique.wordpress.com/) i després em vaig posar a la cua per poder ser alumna seva. D'entrada té una biografia d'aquestes que em fascinen, jo que sóc de Vilanova de tota la vida - VTV para los amigos- quan m'expliquen segons quins itineraris vitals em deixen enlluernada. La María Eugenia va néixer a Veneçuela però va estudiar Belles Arts a Mèxic, després de treballar per una galeria durant temps va emprendre el seu camí cap a Orient, Japó i després, com diu ella, a l'origen, la Xina, aquest país que ens genera tanta ambivalència entre les seves mil·lenàries tradicions i les imparables invasions del kitsch. A la Xina ha estudiat cal·ligrafia i pintura tradicional durant anys i ha rebut premis i reconeixements, fet poc habitual en una cal·lígrafa occidental. Ara viu a Barcelona i ha trobat aquest sa equilibri - que encara em fascina més- de fer les classes justes amb els alumnes justos amb la mesura justa per tenir temps de seguir el seu camí, solitari, personal i intransferible, lo espiritual en el arte. Té un mestre, un sensei, al que segueix allà on convingui en dies de silenci, tinta i concentració. Total, un placer y un lujo haberla conocido. Una reverència amb tota l'admiració.

El Col·loqui en el que va participar com a ponent va ser "Oriente y Occidente ¿El arte como una experiencia espiritual? que va tenir lloc a Casa Àsia el passat 28 d'abril. Van intervenir Agustí Paniker, Laia Monserrat, Adoración Portales, Carola Zerbone i María Eugenia Manrique.


LECTURES:
Vull posar en aquest post algunes les meves -millors- lectures seguint aquest fil màgic orient-occident, per compartir-les a qui li pugui interessar: el mestre Argullol (Del Ganges al Mediteráneo), Alan Watts (El camino del Tao, Taoísmo), Chantal Maillard (Diarios Indios, o directament India), Françoise Cheng (Vacío y plenitud, o Cinq méditations sur la beauté), Fabienne Verdier (Pasajera del silencio), Alan Daniélou (Dioses y mitos de la India), Ananda Coomaraswamy (La Danza de Shiva, Hinduísmo y Budismo), Heinrich Zimmer (Mitos y Símbolos de la India), y el darrer de la María Eugenia Palabras con corazón (del que vaig fer un post fa poc).