Avui s'inaugura una altra exposició sobre El Greco, en aquest cas a Barcelona (Fundació Godia: “El Greco i la mirada de Rusiñol). Aquest any se n'ha parlat molt d'aquest artista pel tema del (IV) centenari. Abans d'expressionistes, surrealistes, simbolistes i de Goya hi va haver El Greco. És aquesta mena d'art que et resulta estrany i familiar alhora, perquè en el fons- com diu Campbell- tots hem estat allà, tots hem estat en un somni. Hi havia un anunci que deia "¿A qué huelen las nubes?". Aquí la pregunta seria, de quin color són els somnis? Difícil de descriure. Per sort, alguns artistes ens ho han pintat. Quin regal. De què serveix l'art? Materialment parlant, de res. Espiritualment parlant, de tot. Per això, a tots aquests gallifantes que es volen carregar la filosofia i les humanitats a cop de decret, los pondría yo un temporadita en una cueva del Greco, per allà a la Mancha mateix, amb aquell fred sec que fa petar els ossos, fins que els surti la vena mística, fins que, com diu el gran Margarit, es morin, en la nit estrellada d'un vers.
San Juan Evangelista. El Greco. 1610-14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada