Un príncep molt estimat pels catalans. SXV, Catalunya a la Mediterrània, trànsit gòtic-renaixement. Carles és hereu legítim al tro, fill gran de Joan II (Aragó) i Blanca de Navarra, però la mare es mor i la madrastra és dolenta, com la dels contes, i conspira per fer-lo empresonar -precisament per la seva popularitat en terres catalanes. La madrastra es diu Juana Enríquez, de los Enríquez, mare del futur rei Ferran el Catòlic. Carles, sotmès a una reclusió forçada, porta una vida austera dedicada a l’estudi i té la fortuna de comptar amb la companyia d’Ausiàs March, el gran poeta. Sembla que la biblioteca del príncep era admirable i en aquesta mena d’”Studiolo” envoltat de molts llibres la pinten els dos artistes.
El primer quadre és de José Moreno Carbonero, el malagueny d’ahir, fet amb 21 anyets. Immens. Està al Prado. El segon és nostre. Fet per Agustí Rigalt, fill del gran paisatgista romàntic Lluís Rigalt i net del pintor Pau Rigalt que va decorar els interiors de moltes cases de Vilanova. Don Víctor el va rebre com a regal en uns Jocs Florals. Està a l'expo Pintura d'Història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada