El meu nom té aquesta curiosa vinculació amb la Provença, un lloc que m'encanta, pel poema "Mireio" de Frederic Mistral. Avui han vingut els seus seguidors, els Felibres, grans defensors de la llengua d'Occ. Ara fa 100 anys que es va morir Mistral. Hem fet una visita plegats al museu i després una fotografia de record. Molts d'ells anaven amb la seva jaqueta tradicional, molt bonica, de vellut negre i les insignies a la solapa. La gent i els seus símbols.
El poema de Mireia comença: "Canto una noia de Provença. En els amors de sa jovença'. Amb poesia, tot és millor
1 comentari:
La paraula poètica, com l'alquímia, transforma la realitat, sempre més densa, sempre més pàl.lida, és a dir, el plom en or...
Publica un comentari a l'entrada