De camí cap al cambril passes pel costat d'aquest immens oli. Un ésser androgin, eteri, amb pell d'alabastre, mans lànguides, mirada trista, corporeïtat etèria, vestit de negre, mànigues amples, robatges de pes, sostenint el llibre que conté la regla, el codi, confonent-se amb el fons, surant en un espai sense terra, en un moment sense temps, imperturbable i sagrat. "habitavit secum" (va habitar en ell mateix)Sant Benet, Montserrat Gudiol, 1980. Que valenta la Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada