UN MUSEU FET DE DONACIONS

Abans que es fes la inauguració oficial de la Biblioteca Museu el 1884, Víctor Balaguer ja s’havia encarregat de fer públic el seu projecte i havia recaptat un significatiu recull d’obres donades per artistes, amics influents i col•leccionistes. Paral•lelament, havia gestionat l’arribada del dipòsit del Museo del Prado, i havia rebut la primera tongada de quadres el 1882, a temps per formar part de l’Exposició Regional que se celebrà a Vilanova aquell any. La col•lecció personal d’objectes artístics que tenia Balaguer era molt discreta comparada amb el ric fons bibliogràfic que ja posseïa abans d’engegar la institució cultural que portaria el seu nom. Més que no pas col•leccionista d’art, Balaguer era un home de lletres, i l’ala destinada a museu va agafar pes específic gràcies a les aportacions que van arribar de fora. El seu mèrit rau a captar aquella autèntica allau de donacions que es van fer efectives en vida seva, i que obligaren a ocupar, gradualment, molt més espai que el previst en els inicis. Quan el Museu va obrir les portes, el públic podia contemplar una pinacoteca bàsicament de quadres antics. “Los cuadros modernos”, com ressenya el mateix Butlletí de la casa, decoraven les parets d’un dels salons i d’estances originàriament destinades a ser habitacions particulars per al fundador. La divisió art antic-art modern va ser habitual dins la distribució dels museus europeus fins a les avantguardes. És el que correspondria a l’Alte Pinakotek i Neue Pinakotek en el model germànic, o la Galleria d’arte anticua o moderna en la versió italiana. El conjunt de la pinacoteca antiga comprenia autors des del barroc fins a principis del XIX. Els quadres procedien de la col•lecció personal de Don Víctor, que va cedir un Zurbarán, un Viladomat, o dos Flaugier que havia heretat del seu pare; també de l’esmentat dipòsit del Prado, que incloïa Carducci, Carreño de Miranda, Alonso del Arco o Bartolomé Pérez; o bé de donacions recents fetes per estrets col•laboradors, com és el cas del polític Ramon Estruch, que va donar una al•legoria de la pau de grans dimensions del flamenc Jacob Jordaens. Alguns patrons de la primera junta, i en especial Josep Ferrer i Soler, van contribuir amb un conjunt de quadres que retirarien poc temps després. El sector de quadres moderns, que s’ha conservat força íntegre fins als nostres dies, el componien teles de diferent tipologia. No només el format era més petit que en els quadres barrocs (ja no estaven pensats per a esglésies, havien de decorar salons), sinó que temàticament responien a les noves tendències de la modernitat. Hi havia encara mostres de pintura d’història, algun tema mitològic o clàssic, però la immensa majoria eren paisatges, retrats i pintura costumista, també dita anecdòtica. El paisatgisme triomfa en la Catalunya burgesa. Els retrats, individuals o col•lectius, eren un mirall de la societat decimonònica, ja que captaven tant la classe benestant com la humil, i eren en alguns casos un virtuós exercici tècnic de naturalisme. I el costumisme era un immens calaix de sastre on figuraven odalisques, gitanes, pagesos, i personatges o indrets d’allò més pintoresc. Algunes de les teles modernes també procedien dels domicilis de Balaguer, com El príncep de Viana d’Agustí Rigalt, que Balaguer havia rebut en els Jocs Florals, i algun paisatge de Galofre, Armet, o Nin. La resta, en termes generals, foren donats pels mateixos artistes o per llurs familiars directes, vídues o hereus. En el conjunt estaven representats els diferents estils artístics de l’època de la restauració borbònica. Les reminiscències romàntiques i historicistes convivien amb grans realistes com Martí Alsina o Vayreda i tots els seguidors de Fortuny. A part de pintura, el Museu, responent a la mentalitat universalista d’aleshores, allotjava una multitud d’objectes de diversa naturalesa. Exhibia gravats i fotografia, escultura, ceràmica, cristall, joies, armes, indumentària, numismàtica, medalles, arts sumptuàries, arqueologia i un gran apartat d’objectes curiosos. Tot això es relaciona en un text del 26 d’octubre de 1884, quan encara faltava molt per arribar. Recordem que l'any 1886 arribaria Toda amb la col•lecció egípcia, i el 1888, Mercarini amb l'oriental. Als anys noranta farien donacions els pintors Rusiñol, Casas, Baixeras o Anglada Camarasa, i es rebrien les escultures de Campeny o de Fuxà. L’onada va continuar fins poc després que morís Balaguer el 1901.

Publicat al catàleg de l'exposició

SURGE ET AMBULA

125 anys de Biblioteca Museu

Octubre 2009