ARQUITECTURA ABANS DEL MODERNISME

 L’edifici dissenyat per Jeroni Granell per ser la seu de la Biblioteca Museu de Don Víctor Balaguer és un paradigma de l’arquitectura pública que es produïa a Catalunya just abans de l’esclat del modernisme. Aquesta arquitectura es caracteritzava per fusionar l’estètica historicista amb la tècnica moderna. S’utilitzaven elements decoratius recuperats del passat, però la tecnologia que s’aplicava als sistemes de construcció era puntera. La Biblioteca Museu és un exemple de com la decoració de trets egipcis és la capa visible d’una estructura sustentada per voltes metàl•liques. Estem en plena era del ferro: de les estacions de ferro, els mercats de ferro, els palaus de ferro i la Tour Eiffel. Les revolucions industrials havien fet prosperar les ciutats i cadascuna, a la seva escala, projectava espaiosos eixamples, que s’omplien tant de residències burgeses com d’equipaments. Teatres, casinos, òperes, hospitals, palaus de justícia, esglésies, biblioteques, museus..., s’erigien amb ornamentacions de temps remots, principalment de l’antiguitat clàssica o de l’edat mitjana. Exemples de neoclàssic o neogòtic n’hi ha a totes les capitals europees. A mesura que avançava el segle augmentava l’ús indiscriminat d’elements estilístics de diferents èpoques. El repertori s’ampliava i s’hi afegia el factor de l’exotisme que desprenien neoarabismes o ressons bizantins. A aquesta barreja se li ha posat l’etiqueta d’eclèctica. Bona part de l’arquitectura romàntica és eclèctica. I és la base que possibilita la irrupció posterior de l’art noveau que s’escamparà pel continent. La Biblioteca Museu Balaguer s’ha definit com d’estil Renaixença, que seria l’equivalent en el context català. I va néixer en l’expansió de la Vilanova de la segona meitat del XIX, igual que l'estació del Ferrocarril (1881), l'escorxador municipal (1883) o el teatre Apol•lo (1899). Va ser dels primers edificis construïts a Catalunya expressament per acollir col•leccions. Jeroni Granell va rebre l’encàrrec i va tenir total llibertat per crear el projecte de cap i de nou. L’edifici resultant té forma de temple amb dues ales simètriques i és coronat per una cúpula semiesfèrica, des d’on es gaudeix d’una formidable vista de la ciutat. En la decoració dels exteriors s’hi van emprar aleatòriament detalls trets de temples egipcis i grecs: les fulles estilitzades en els capitells de les columnes, l’esquematització de la planta del papir, el fris amb decoració triangular... Els elements historicistes conviuen amb altres solucions pròpies del món industrial, com els baixos relleus dels timpans, produïts en sèrie, o les rajoles ceràmiques que cobreixen les voltes. Com a temple de cultura, la missió de la Biblioteca Museu era ser font d’erudició. El desplegament iconogràfic va començar en les mateixes parets a partir de la inscripció de noms de personatges universals i de les elaborades composicions històriques que s’esgrafiaren en els espais rectangulars delimitats per les pilastres. La idea de generar una decoració tan profusa que tingués relació amb els continguts de l’edifici, va ser del mateix mestre d’obra, però la creació dels dibuixos es va demanar a un artista, Josep Mirabent, que dissenyà les divuit imatges originals. El conjunt representava l’evolució de les disciplines humanístiques organitzades en quatre blocs: art, ciència, tecnologia i literatura. Amb els temes representats en els esgrafiats s’hi ha relacionat la vinculació de Víctor Balaguer amb la maçoneria. Per als maçons, la divinitat rep el nom de Gran Arquitecte de l’Univers, i creuen en el perfeccionament de l’ésser humà. Totes les escenes de les façanes destil•len aquest mateix missatge, ja que copsen l’avenç en l’art, el coneixement i el desenvolupament, grans moments per a la humanitat. Balaguer va ser maçó i va arribar a assolir el grau més alt de la seva organització, el 33, Soberano Gran Inspector General. L’entrada de la Biblioteca Museu, sustentada per columnes i coronada per un timpà, segueix el mateix esquema que els portals de les lògies maçòniques. L’essència de la Biblioteca Museu, una immensa obra cultural, és en si mateixa filantropia al més pur estil maçó: SURGE ET AMBULA (Aixeca't i camina).

Publicat al catàleg de l'exposició

SURGE ET AMBULA,

125 anys de Biblioteca Museu,

OCtubre 2009