Dionís-Bacus revisited, atenció les dones

Detall de "Los borrachos, o El triunfo de Baco", Velázquez,
 1628 - 1629, Museu del Prado

El déu de la vinya i el vi ens és fàcil d'identificar, qualsevol figura que porti heures enroscades al cap, sostingui una copa o un gotim de raïm ja ens dóna la clau. L'associem a les bacanals orgiàstiques i ens imaginem un personatge constantment posseït per l'embriaguesa. Però no us deixeu perdre pels tòpics. Dionís és una divinitat molt complexa. Va néixer de Zeus i una mortal (Sémele), combinació que normalment donava com a fruit un heroi, no un Déu. I a més, el mateix Zeus el va acabar de gestar lligant-se'l a la cuixa en els darrers mesos, per la qual cosa es considera com el nascut dues vegades. De la seva agitada biografia m'interessa especialment un episodi: el rescat d'Ariadna. Ariadna és abandonada per Teseu a Naxos (després de salvar-lo del laberint del Minotaure! Els homes, que desagraïts) i Dionís la va a buscar i es casa amb ella. Aquesta unió per Ariadna, no és només una compensació, o una consolació, és un gran canvi de vida. Dionís és l'únic Déu que no explota les fémines, és el déu de les dones "sus principales asistentes eran las ménades y los hombres estaban excluidos de sus rituales. Que Dioniso sea el dios de las mujeres significa que él es la masculinidad, la sexualidad masculina, tal como las mujeres la experimentan" (paraules de Christine Downing). No em digueu que no és interessant. Y claro... amb aquest matrimoni es torna immortal. I tot això perquè al Vinseum tenen una reproducció de El triunfo de Baco de Velázquez que vaig veure dissabte.