Tardor en aquarel•la

Segueixo apropant-me als arbres per oblidar-me de tot el que sento, el que diuen de nosaltres i l’ambient carregat que ens envolta. Intento baixar a les coses bàsiques: olors, colors, tempos naturals. Avui rescato aques...ta aquarel•la del nostre Martí Torrents, de l’època que vivia a la Masia de Viladellops. Ell era un home de sanes costums, es banyava al mar cada dia del món, fos quina fos la temperatura exterior, menjava fruita, i trepitjava el terra directament en una casa sense enrajolar. I ens pintava aquestes aiguades. Tibava el paper i el mullava molt. Quan el pinzell amb pigment entrava en contacte amb la superfície tensa i xopa, sortien aquestes tonalitats en moviment. Hi ha sempre un punt d’atzar en els camins que fa l’aigua. I és la gràcia, la dificultat i la frescor de la tècnica. Anglaterra és terra de grans aquarel•listes (Turner!) i les obres sobre paper estan molt valorades en el mercat. Aquí ens costa més. A diferència dels olis, que permeten rectificació, i que apliquen el color clar al final, els punts llums, en l’aquarel•la has de saber reservar els blancs primer, començar pels clars i acabar amb els foscos. Es produeixen veladures matisades quan sobreposes colors però no pots tenir gruix ni opacitat. Ni pots fer-te enrere. Un cop has pintat, no hi ha camí de retorn. A mi m’agraden els camins de l’aigua.Mostra'n més...