Perds la feina i et quedes sense sou
no tens ingressos i et quedes sense líquid
no pots pagar la hipoteca i et quedes sense sostre
I quan ja no tens ni feina,
ni sou,
ni diners,
ni casa,
ni sostre,
NI DIGNITAT
tens igualment un deute per molts anys.
I els imposots del col·lectiu salvant els alts financers.
Esclavitud?
El retorn a l'era dels faraons?
Vull un país per les persones!
En aquesta revetlla dels desemparats hi som tots.
I es va matar una dona, que la tenim clavada al pensament.
Ens provoca tristor, ràbia i desesper en proporcions iguals.
La lletra del Sisa feia:
Per tantes ànimes sense destí,
esperançades al dintell de paradís,
i la ciutat, d'odis i amors bullint,
dintre una roda de passions sense sentit.
Us deixo Comelade-Sisa amb "La verbena dels desemparats"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada