Pensant en les properes eleccions, els catalans estem transitant sobre dos eixos: esquerra-dreta i el nacional. Som uns funambulistes sobre fràgils equilibris. Sempre una mica més dificilet nosaltres. Cada dia torpedejats d'informació, molts titulars de pujada i de baixada, alguns insults, i multitud de manipulacions, amb paraules encaminades directament a la jugular, jugant amb emocions bàsiques. Voldria posar la justícia social per sobre de les tres banderes que planegen sobre els nostres caps. Una Catalunya injusta tampoc m'agrada, ni independent, ni federada amb simetria o sense. Avui (seguint amb la tònica de sortir de l'armari) adjunto un gravat meu, amb una creu. Quan el vaig fer a l'estiu no pensava que avui, aquest símbol, em valdria per aquesta reflexió. Pensava més aviat amb el Tàpies difunt. crec que , a vegades, els dibuixos ajuden. Espero que no perdem una barra de les 4 pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada