L'altre dia fullejava un catàleg enorme d'aquest artista alemany que sempre m'ha agradat. Un catàleg d'aquells que ja no trobes ni que estiguis disposat a pagar el que et demanin. És una d'aquestes biografies relacionades amb un lloc del món. Aquest home era de Colònia (aquella ciutat en la que va sobreviure la catedral!), on va aprendre- com a bon alemany disciplinat- l'ofici (familiar?) d'impressor. Però després va marxar a París, i des de París je t'aime, va planificar una visita Espanya, i quan va venir (anys 50) es va enamorar d'Eivissa i s'hi va quedar. Mita'l ell. Que hi torni un altre allà al gris del Nord. Total, que el nom de Bechtold s'associa a Eivissa. Hi ha moltes trajectòries vinculades a la geografia. L'Hernàndez Pijuan a la Segarra, o el Tàpies a Campins, el Cezanne a Aix en Provence. Ho associem.
Mirant el catàleg, definitivament em quedo amb la dècada del seixanta. Després quan fa coses geomètriques o comença amb els angles, ja no m'agrada tant.Als seixanta, apart de que era jove i guapo que feia por, tenia una abstracció ben composada que m'entra pels ulls i em queda. I no té res a veure amb Eivissa. A vegades, amb l'art, és així. M'agradaria poder-les veure al natural.
Les fotos estan (mal)fetes amb l'iphone sobre els fulls del catàleg, per tant, hi ha una certa desviació. So sorry.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada