A la revista Bonart d'aquest mes em crida l'atenció un article del Codes-Luna (tesi sobre Ricard Urgell) que no està d'acord amb el museu del paisatge que estan muntant al seu poble. Intento fer una recomposició els fets. Fa anys que en sentim a parlar. Conec que al comitè assesor hi ha la Senyora Doñate del MNAC i també el Fontbona, més d'altres. Veig que han muntat un web (museudelpaisatge.cat) on han posat aquests col·laboradors, més la maqueta de com seran les sales en le futur. Vaig rebre un llibre blanc editat amb elegància que parlava del projecte. Imagino que amb el context econòmic actual deu ser difícil tirar endavant obres de molt calat. També em consta que el Mnac estava disposat a deixar quadres en dipòsit. Me n'adono que les altres dues seccions, Olot i Sitges, estan molt encallades en les seves respectives obres (sort que nosaltres ja ho hem passat, tant al Balaguer com al Papiol).
Reflexions. La idea de fer del paisatge la marca no em sembla malament, i menys allà, amb l'escola paisatgística històrica i l'entorn natural que atrau tants i tants visitants (que ja desitjarien les autoritats i restaurants d'altres municipis, com ara el meu). Que el paisatge sigui el "títol" enlloc de museu comarcal, em sembla atractiu i de més volada. Un dels nostres problemes, precisament, és que el títol no diu res. Biblioteca Museu Balaguer, és llarg i confús. Qui no coneix el Balaguer no sap de què va. Hi ha gent que es pensa que és de la ciutat lleidetana de Balaguer. Gent que truca preguntant pel Sr. Balaguer!. I qui coneix el personatge però no ha vingut, es pensa que es trobarà quatre llibres d'història de Catalunya. Explicar en dues o tres paraules el que un s'hi pot trobar és molt complicat. Per tant, Museu del Paisatge, considero que està ben trobat, és una solució, diu molt i motiva. Ara bé, saber què s'inclou dins d'aquesta marca, definir si el gran quadre de Casas queda inclòs o no -que sembla que està preocupant els olotins- i decidir quina museografia acollirà tot això, aquí deu haver-hi molts debats. D'entrada, a la maqueta, es veuen unes sales fredes, a l'estil modern, amb tot blanc immaculat i la gràfica minimalista. Aquí ja em comencen a venir dubtes. I per experiència. Quadres del XIX en entorns asèptics? Si?....
Recordo que quan el de Vic estava en obres també va aixecar molta polèmica, i en les diferents visites que el Josep Maria (Trullén), molt amablement, ens va anar fent, s'anaven esvaïnt, i al final, és un gran museu fora ciutat, a comarques, un to de país difícil d'igualar. Ara veurem si ho podrem mantenir tot això!?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada