Dels quadres em van captivar els vermells, trets dels venecians. Els colors dels venecians marquen tots els pintors que passen per la seva terra. Hi havia olis de moltes procedència diferents, alguns amb escenes tumultuoses de molts persontages, cuetades de barroc. Però curiosament, de tot, em quedo amb alguns dibuixos. També van tenir l'encert de posar algun esbós previ, i en determinades ocasions trobo que té més força l'esbós que la pròpia obra acabada, amb una factura més academicista.
Com en tants artistes del XIX, té una etapa que treballa molt els temes orientalitzants. Va estar al Nord d'Àfrica (com Fortuny) i d'allà va treure models i escenaris amb aquell to exòtic d'harem tan freqüent. En aquesta secció hi havia unes petites aquarel·les de dones jueves molt delicades. De la seva estada a Espanya treu lliçons del gran Goya, com no. I en els plafons vaig llegir que es considerava (ell mateix) seguidor de Rubens. No sé...
En el muntatge han utilitzat dos tons contrastats, un crema i un marró. Les cartel·les, molt grans, tenien informació sobre cada obra en dos idiomes. En l'inici, dos gran autoretrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada