Mobles isabelins, un clàssic

A moltes cases catalanes hi ha cadires i calaixeres isabelines encara. En les subhastes, són mobles habituals, els antiquaris i brocanters, n'acostumen a tenir sempre en stock. Un estil que va proliferar a casa nostra, i que ha perdurat. Tot i que les cases modernes són petites i estan decorades amb mobles seriats de l'Ikea, per aquestes calaixeres de l'àvia potser encara hi ha esperança? Nosaltres en tenim una d'una àvia. Al Papiol i al Balaguer n'hi ha de precioses, amb una marqueteria molt delicada. Em llegeixo un article de la revista "Estudi del Moble" i agafo uns apunts.

• Corrent naturalista amb aplicació d'ornamentació floral en totes les tècniques: marqueteria, incrustacions de metall, de talla..
• Una de les característiques principals de la segona meitat del XIX és la còpia constant d'estils del passat. Els estils LLuís XIV, XV, i XVI es combinaran amb el gòtic, el renaixement i el barroc hispànic.
• La calaixera ensenya l'atreviment de les formes i les estrcutures recargolades.
• Es posaran de moda els mobles amb fusta fosca - xicandra - o tenyides d'un negre intens. S'extçen molt cap als seixanta.
• Caoba i xixandra són les que s'utilitzen més. Tendència a fustes fosques com banús.
• Palo rosa per fusta ornamental. LA noguera per moble massissos (més d'àmbit rural).
• Cap 1850 el cadirat també rep transformació important, sobretot en tapisseria, on ja es generalitza la utilització de l'amotllat. I com a novetat l'aparició del capitoné (varietat d'encoixinat per repuntar butaques i farcir-les des de lexterior. A frança el tapisser sobrepassa l'ebenista.
• Anirà agafant importància la forma ovalada que donarà lloc a la coneguda estructura trivovalada.
• En general els mobles d'aquí són menys luxosos que els francesos, anglesos o alemanys.
• Segons Ràfols, en acabar l'isabelí sembla que els mobles s'endolen, de simple guarniment, el banús serà més utilitzat que la caoba. Però com és una fusta cara, i rara, es tenyeixen altres futes per imitar-lo.
• A l'entorn de 1860-65 neix la moda del mobiliari de la ditada. Combinaven la ditada amb formes de marqueteria anteriors. En genral és un moble que imposa línies rectes, i on es destaca la ditada en tota la superfície, com si fos un emmarcament. En cassos més elegants la ditada pot ser doble.

Article :

Evolució de l'estructura i forma dels mobles a l'època isabelina (1840-1870)

Joan Güell i Noemí Jorba

Estudi del Moble